Escaldes-Engordany
El Govern es fixa com a objectiu treballar per «la igualtat efectiva»
Espot atendrà les peticions feministes «que van més enllà dels grans principis constitucionals»
El cap de Govern, Xavier Espot, va destacar en el seu missatge de Cap d’Any el compromís de l’Executiu per atendre «el clam de les dones que volen que la igualtat vagi més enllà dels grans principis constitucionals i tingui una plasmació efectiva en el seu dia a dia». Un objectiu que pren sentit després d’un 2019 en què els col·lectius feministes han augmentat la seva presència a l’escena pública per reivindicar al carrer i davant de les institucions internacionals el ple assoliment dels drets de les dones al Principat, com la despenalització de l’avortament.
Tot i aquesta breu referència a l’atenció de les peticions feministes, Espot de seguida va orientar el seu discurs cap als passos que han fet i que seguiran fent per assolir «la igualtat efectiva entre homes i dones». En aquest sentit, va posar de relleu que «la presència de dones en càrrecs de responsabilitat, especialment a les institucions, ha contribuït a incorporar una perspectiva de gènere a les polítiques públiques que ens ha de permetre erradicar els diversos reductes de discriminació que encara perviuen en la nostra societat». I va voler exemplificar-ho amb el fet que els càrrecs de síndic i subsíndic generals estiguin ocupats per dones igual que quatre dels de cònsol major.
Fer front a les emergències
Des de les recent inaugurades dependències de l’Hotel Rosaleda, que a partir de l’any vinent acolliran el Ministeri de Cultura, el líder de l’Executiu també va voler expressar el seu compromís «amb els col·lectius més desafavorits i aquelles persones que malgrat disposar de feina estable veuen disminuït el seu poder adquisitiu com a conseqüència d’un augment del cost de la vida». De fet, va recordar que el Consell General ja ha aprovat la llei de mesures urgents en matèria d’arrendament d’habitatge i per millorar el poder adquisitiu i va garantir que el Govern, malgrat no disposar de cap vareta màgica per resoldre tots els problemes, seguirà «fent esforços en aquest sentit i orientarem part de la inversió pública amb una funció clarament social».
L’Executiu reitera el seu compromís per destinar part de la inversió pública a l’habitatge de lloguer
A part de fer esment al ja anunciat traspàs de 10 milions d’euros de la plusvàlua de la venda de les accions d’Avatel al fons publicoprivat que volen constituir per rehabilitar i construir nous habitatges de lloguer a preu assequible, Espot va apel·lar a la responsabilitat dels comuns acabats de conformar «per implementar mesures efectives que contribueixin a pal·liar la manca d’aquest tipus d’habitatge».
De tota manera, aquesta no va ser l’única emergència a la qual va fer referència el cap de Govern, que també va voler dedicar un espai al clam dels joves per actuar davant de l’emergència climàtica. «El 2020 ha de ser l’any que Andorra avanci de manera clara i decidida cap a un model de desenvolupament sostenible», va manifestar Espot tot enumerant els passos a seguir per caminar cap a aquest objectiu: «la transició cap a les energies renovables, un nou concepte de mobilitat integrada i sense emissions...».
Cap a una cultura de coalició
El líder de l’Executiu no va voler donar la benvinguda al nou any sense abans destacar que «un dels trets diferencials d’Andorra és la inclusió i la cohesió social». Per això, va detenir-se a posar en valor el programa de participació ciutadana en el qual estan treballant i va explicar un cop més el pacte a tres que va sortir de les eleccions generals del passat 7-A tot interpretant que la ciutadania demanava al Govern «entesa i unitat des de la diversitat».
«Andorra va encetar al maig una cultura de la coalició, un nou esperit de consens que està donant fruits positius i que ha rebut el suport de la ciutadania», va remarcar. I per no deixar de banda la resta de formacions polítiques, va recordar que qüestions com el futur de les pensions, el sistema de salut pública, la diversificació de l’economia o l’acord d’associació amb la UE han de passar per «un gran consens transversal, més enllà del Govern i la majoria parlamentària que li dona suport».