PUBLICITAT

La Seu d'Urgell

Deu mesos més d’espera pel GPS de l’aeroport d’Andorra-La Seu

L’aplicació del sistema de navegació per satèl·lit es posposa fins al 2020 sense garanties d’èxit

Per Adrià Esteban

Al centre, el president de la Generalitat, Quim Torra, al costat de l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, acompanyats d’altres autoritats, ahir.
Al centre, el president de la Generalitat, Quim Torra, al costat de l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, acompanyats d’altres autoritats, ahir. | MARICEL BLANCH

Abril del 2020. Aquesta és l’enèsima data fixada ahir pel Govern espanyol, a través del seu ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, a partir de la qual podran dir «alguna cosa» sobre el GPS de l’aeroport d’Andorra-La Seu, que pràcticament roman inoperatiu des de la inauguració de la infraestructura a l’espera d’implementar el sistema de navegació per satèl·lit que permetria aterrar vols en condicions adverses de visibilitat.

Amb tot, el termini amb el qual es va comprometre Ábalos ahir no significa que a partir de llavors puguin enlairar-se vols, sinó que és el període mínim per determinar els estudis de viabilitat sobre l’aplicació del GPS a l’aeroport. «La meva estimació és que per superar tots els tràmits estaríem en possibilitat de dir alguna cosa en deu mesos, però això no significa tampoc que totes les proves se superin feliçment» va expressar Ábalos. 

Dificultats per garantir la seguretat

En el marc de la 30a Trobada Empresarial del Pirineu, el ministre de Foment en funcions del Govern espanyol va adduir a les «moltes dificultats tècniques» per justificar un retard que s’acumula des de fa més de dos anys, raó per la qual va excusar-se que «això és un tema que ve d’abans que jo em fes càrrec del ministeri, per tant, el que he fet és recollir tots els antecedents del mateix».  

En relació amb la demora, Ábalos va negar que el problema fos per manca de voluntat política, sinó que mentre que no es pugui garantir la seguretat no s’autoritzarà l’aplicació d’un sistema de navegació en el qual hi participen entitats, administracions, empreses i fins i tot col·laboració externa des de Suïssa pel tema orogràfic.

«El que no podem fer és canviar la geografia. I per mi la seguretat és fonamental i no penso arriscar-la. La seguretat està intrínseca a la mobilitat» va afirmar Ábalos, qui després de l’acte de cloenda va mantenir una breu reunió amb el cap de Govern, Xavier Espot, on també el tema del GPS de l’aeroport va protagonitzar la conversa. 

Esperança des del Govern

«És una qüestió purament tècnica i ara s’han de fer tota una sèrie de proves prèvies per garantir que aquests avions puguin aterrar en condicions d’absoluta seguretat» va manifestar Espot. Malgrat la «cautela», el màxim líder de l’Executiu es va mostrar esperançat amb que els resultats siguin favorables perquè «ara mateix no hi ha cap indici que demostri que això no sigui possible». Quant als nous terminis, Espot va reconèixer que es tracta d’estudis «complexos» i va confiar en la paraula del ministre espanyol afirmant que quan dona un termini «el compleix».

En el discurs de cloenda, Espot també va fer al·lusió a l’aeroport, una infraestructura que situaria Andorra com a «eix vertebrador de la regió» i com a «una nova porta del nostre país al món». «És a Andorra on bona part dels ciutadans de l’Alt Urgell troben determinats serveis; és a Andorra on alguns milers es traslladen cada dia per treballar» va ressaltar Espot. 

Crítica des de la Generalitat

Instants abans de les declaracions d’Àbalos, el conseller d’Ordenament i Territori de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, va comentar respecte de la infraestructura aeroportuària que és una qüestió «que ens preocupa molt». A més, Calvet va dir que «fa anys que estem pendents de disposar la tecnologia necessària per permetre una operació full-time. De fet, el conseller d’Ordenament i Territori va anar més enllà en la crítica i va recordar que «va posar-se una data en la qual tot això ja hauria d’estar en marxa i encara no ho està. Per tant, hi ha una exigència per part del territori».

El centre d’INEFC a la Seu, una oportunitat per «retenir talent»

El centre d’estudis de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) que acollirà la Seu d’Urgell a partir del curs 2020-2021 és una oportunitat per «retenir talent», segons va assegurar ahir el president de la Generalitat Quim Torra. En aquest sentit, l’alcalde en funcions de la Seu, Albert Batalla, va manifestar que «aquest gran projecte que tenen entre mans» és «fonamental» per «portar talent al territori, especialment en forma d’estudiant, de gent jove amb iniciativa i empenta», així com perquè «el Pirineu català sigui universitari». El centre d’estudis estarà especialitzat en esports de muntanya. 

 

PUBLICITAT
PUBLICITAT