Els germans Higini i Ramon Cierco, expropietaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) i l’exconseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, han presentat avui a la Batllia una querella per un presumpte frau de més de 80 milions d’euros. La querella es dirigeix contra els responsables de la nacionalització de BPA, de la seva reconversió en l’actual Vall Banc i de la seva posterior venda al fons nord-americà JC Flowers. Entre els acusats es troben una vintena de directius de dos organismes reguladors del govern andorrà, de Vall Banc i de JC Flowers. Els acusen de prevaricació, administració deslleial de patrimoni públic i blanqueig de capitals.
Els querellants calculen que Vall Banc i JC Flowers es van embutxacar presumptament uns beneficis il·lícits de més de 80 milions d’euros a través d’unes maniobres financeres realitzades quan BPA ja havia estat nacionalitzada i, per tant, era de titularitat pública. Consideren que aquestes maniobres van perjudicar als clients i als accionistes de BPA, entre els quals es troben els querellats, durant el procés de liquidació d’aquest banc. La querella posa el focus en la creació de Vall Banc. Per ordre de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), es van transferir béns de la intervinguda BPA al nou Vall Banc per un valor de 70 milions d’euros perquè aquest últim pogués començar la seva activitat. Com a contrapartida, Vall Banc va emetre unes obligacions convertibles en accions pel mateix import. Aquesta i altres operacions posteriors suposadament van descapitaliza BPA.
En un comunicat, els querellants indiquen que els balanços de Vall Banc reconeixen que els béns que va rebre de BPA, valorats per l’AREB en 70 milions d’euros, en realitat valien 96.500.000. La diferència és de 26,5 milions. D’altra banda, segons les taxacions encarregades pels querellants, JC Flowers no va desemborsar més de 15 milions per la compra de Vall Banc. Això va produir un altre menyscabament de 55 milions d’euros.
Els querellants mantenen que Vall Banc i JC Flowers van obtenir un enriquiment presumptament injust amb aquestes operacions suposadament orquestrades per dos organismes governamentals andorrans: l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries i l’antic Institut Nacional Andorrà de Finances, ara Autoritat Finançera Andorrana.
