Si hi ha una característica que cal agrair-li al Femap, és la gran capacitat de sorprendre. Per una banda l’espectador gaudeix de la possibilitat de redescobrir el patrimoni arquitectònic del Pirineu, aquest cop a la capella de la Immaculada de la Seu d’Urgell. El festival també es converteix en una magnifica plataforma per a recuperar les composicions de músics que eren poc interpretats en directe, o gairebé oblidats, i que gràcies a la feina dels musicòlegs tornen a reviure en els escenaris. Tampoc resulta gens menyspreable la possibilitat d’escoltar el so de tota mena d’instruments que, com en el cas de dissabte, ja formen part de la història de la música i que, en l’actualitat, son tota una raresa fora dels cercles més especialitzats. Conscient d’aquesta particularitat, una gran part del públic que gairebé omplia la sala va aprofitar, en acabar el concert, per atansar-se al escenari i així poder veure de prop i fer alguna que altra foto a aquestes peces úniques.

Els intèrprets havien dividit el concert en dues parts. La primera estava destinada a un seguit de peces pensades per a ser cantades en una formació anomenada consorts, tal i com es coneixien al segle XVI anglès les formacions musicals. La segona part es va reservar per els grounds que no és més que un motiu o frase musical que es repeteix obstinadament que acompanya a la melodia principal a cada peça. El director, va explicar que s’havia escollit aquest període donada la gran quantitat de músics que hi havia, que alternaven la recuperació de la tradició amb una gran creativitat. La majoria de peces triades s’haurien escoltat a la cort del polèmic Enric VIII -un rei que fou capaç fins i tot de crear la seva pròpia església, l’anglicana- que  també fou compositor, tal i com es va poder comprovar en una de les cançons ofertes durant el concert. 

Els Tasto Solo –terme italià que dona nom a la formació i que és utilitzat en les partitures per a assenyalar una nota o una secció de notes que s’han de tocar soles, sense harmonia-, van endegar aquest projecte fa tres anys i ja l’havien presentat a d’altres municipis del Femap, però no a la Seu d’Urgell. El seu objectiu és intentar entendre perquè varen desaparèixer alguns instruments, com l’organetto -un òrgan transportable al qual el mateix músic dona aire amb una mà mentre toca el teclat a l’altra i que era indispensable durant l’edat mitjana- o el clavisimbalum, un successor natural del plectre i antecessor dels clavicèmbals i pianos, amb unes característiques mecàniques prou especials. L’arpa renaixentista tancava la formació la qual va demostrar estar en plena forma, tot arrancant una gran ovació del respectable  en acabar el concert.