PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El fiscal vol allargar el secret de sumari cinc vegades més

El text legislatiu elaborat per Alberca proposa passar d’un màxim de sis mesos a un màxim de dos anys i mig

Per Lídia Raventós

Els consellers demòcrates Ballestà, Martisella, Garrallà i Jordana durant la roda de premsa que va tenir lloc ahir al Consell General.
Els consellers demòcrates Ballestà, Martisella, Garrallà i Jordana durant la roda de premsa que va tenir lloc ahir al Consell General. | MARICEL BLANCH

L proposta que el fiscal general, Alfons Alberca, ha fet arribar al Consell General sobre la modificació que cal dur a terme al Codi de procediment penal i, en concret, sobre la reglamentació de les punxades telefòniques que va avançar EL PERIÒDIC, també inclou un apartat sobre el secret de sumari. Concretament, Alberca demana que el secret de sumari s’allargui fins a cinc vegades més del que contempla la norma actual. 


El text vigent especifica que «durant la instrucció del sumari per delictes majors, el batlle, d’ofici, a proposta del Ministeri Fiscal o qualsevol de les parts, mitjançant aute motivat, pot decretar-ne el secret de la totalitat o d’una part, fent-ne peça separada en aquest darrer cas, fins a un termini màxim de sis mesos, improrrogable i amb l’obligació d’aixecar el secret sumarial almenys un mes abans de la conclusió del sumari». La proposta, però, vol canviar, i força, els períodes establerts. Així, Alberca demana que s’elimini el text que diu «per delictes majors», de manera que s’entén que podria ser en qualsevol delicte. Reclama també que el termini màxim de sis mesos passi a ser d’un any i que canviï d’improrrogable a tenir la possibilitat d’allargar-ho  durant tres períodes de sis mesos més. És a dir, en total, el secret de sumari es podria allargar dos anys i mig. 

Diligències prèvies 

La modificació escrita pel fiscal general, però, no queda només aquí. Inclou també una modificació en el període de diligències prèvies, és a dir, quan la investigació està en una fase inicial i sense encara els noms dels presumptes autors del delicte. Així, amb l’article actual del Codi de procediment penal, el batlle pot decretar per aute motivat el secret total o parcial de les diligències prèvies per delictes majors com a molt durant un més . El nou text preveu excloure la part en què s’especifica que és per delictes majors i modifica la durada màxima del secret d’un a sis mesos. 


Els motius 

Com ja va avançar aquest rotatiu, la proposta enviada pel fiscal general a la comissió d’Interior ve acompanyada de dues pàgines en les quals s’exposen els motius que han portat a modificar el text legislatiu actual. Pel que fa al secret de sumari, els estaments judicials que han elaborat la proposta indiquen que l’informe de la cinquena ronda d’avaluacions del Moneyval recomanava al Principat diferents «mesures per a la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diner i valors i contra el finançament del terrorisme» i, en particular, recomanava una «sèrie de mesures relacionades amb l’agilització del procediment penal». 


Segons exposen, «el curt termini de secret existent a la nostra legislació processal penal» va ser «objecte de preocupació», per la qual cosa van «recomanar un augment» del mateix. I és en resposta a aquesta preocupació, asseguren, que es modifiquen els articles 40 i 46 del Codi de procediment penal, ampliant els terminis en què es pot mantenir el secret. 

La polèmica 

El fet que el fiscal hagi presentat una proposta per escrit en format ja de llei i que en un correu electrònic deixés clar quina de les tres alternatives afegides en el cas de la regulació de les escoltes preferia, va despertar fortes crítiques per part dels grups de l’oposició, especialment SDP i Liberals que consideren que s’ha vulnerat la separació de poders. El ministre Espot va remarcar que és un procés habitual i que en cap cas el poder legislatiu té obligació ni està pressionat per acceptar les propostes del fiscal. 

DA presenta una queixa al síndic per la filtració del correu del fiscal 

La filtració a la premsa del correu que va enviar el fiscal general, Alfons Alberca, a la presidenta de la comissió legislativa d’Interior, Sofia Garrallà, recomanant certes modificacions de la regulació sobre les escoltes telefòniques, ha indignat els consellers demòcrates de la comissió, que ahir van anunciar que han presentat una queixa al síndic. «Sol·licitem que el síndic Vicenç Mateu intervingui perquè accions com aquestes [filtracions per part de consellers als mitjans] no es tornin a repetir en un futur», va dir Carles Jordana, un dels integrants de DA a la comissió, juntament amb els seus companys de partit, Marc Ballestà, Maria Martisella i Garrallà.


Garrallà va destacar que el o els consellers que van enviar els documents a la premsa van vulnerar el que estableix el reglament del Consell General i no es van comportar amb la «cortesia deguda» ni amb suficient «diligència i respecte». Per aquesta raó demanen l’empara del síndic. «Accions com aquestes fan minvar la confiança cap als consellers que formen part de les diferents comissions legislatives», va assegurar Jordana.


La presidenta de la comissió va insistir que els consells del fiscal sobre els continguts de la llei, que estableix en quins casos s’han de permetre les intervencions de les comunicacions, només suposen informació a analitzar i modificar en funció del que es debati entre tots els grups parlamentaris. L’oposició, en canvi, considera que l’intercanvi de correus és una clara intromissió i una vulneració la separació de poders. 


Segons Garrallà, durant la reunió del 23 d’octubre en el marc de la modificació del Codi de procediment penal, tots els integrants de la comissió van estar d’acord a demanar les propostes al fiscal com a portaveu de la judicatura. A la comissió, a banda d’Alberca, també hi van ser presents Josep Maria Pijuan, del Tribunal de Corts, i la batlle Canòlic Mingorance. 


La presidenta va destacar que amb altres textos legals s’ha procedit de la mateixa manera, demanant l’opinió dels actors afectats. A principis de març es convocarà la propera reunió de la comissió per continuar estudiant els canvis de la llei. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT