L’Audiència de Lleida ha desestimat el recurs presentat per la defensa de Fernando Blanco, en què es demanava l’aixecament de la presó preventiva. Segons el seu advocat, la mesura cautelar és «improcedent» i «desproporcionada» i per aquest motiu sol·licita la seva llibertat. La sala ha decidit però mantenir la presó provisional en considerar que no s’al·lega en aquest recurs res nou respecte a les altres resolucions i, en canvi, segueixen estant sobre la taula els mateixos indicis inculpatoris que apunten que l’acusat va cometre presumptament un delicte d’estafa agreujada.
Segons aquests indicis, que recull la interlocutòria, l’investigat hauria fet servir l’associació Nadia Nerea pel seu benefici propi i per, aprofitant la malaltia de la seva filla menor d’edat, recaptar grans quantitats de diners a través de donacions de tercers que creien que els diners es destinarien al tractament de la nena.
La defensa de Blanco impugna la presó provisional tot basant-se en el temps que ha transcorregut des que el jutge va adoptar aquesta mesura i perquè, segons l’acusat, no existeix el delicte d’estafa denunciat perquè els fons recaptats van ser per finançar els costos «enormes» del tractament de la greu malaltia de la seva filla, malgrat que per ara només ha pogut acreditar una despesa mèdica de 4.000 euros. Considera també que no existeixen raons perquè segueixi a la presó de manera provisional ja que no hi ha risc de destrucció de proves, de fuga ni de reincidència, ja que no té antecedents penals.

Resposta

L’Audiència, però, ha desmuntat aquestes argumentacions. La sala provincial sí que considera provada la gravetat dels fets i les conseqüències que se’n poden derivar, i segueix considerant que existeix risc de fuga pel fet que l’acusat ja va intentar fugir a un altre país amb la seva família a l’inici de la investigació. De fet, Fernando Blanco va ingressar a presó just després d’haver estat interceptat a Puigcerdà quan presumiblement intentava fugir per França. A més, es té en compte també que la fugida podria ser possible tenint en compte que l’investigat podria tenir capacitat econòmica per fer-ho per la gran quantitat de diners que es calcula que hauria aconseguit amb l’engany.
El 14 de novembre passat, el jutjat número 1 de la Seu d’Urgell va acabar la investigació als pares de Nadia per estafa i va concloure que veia indicis de delicte, que apunten que els dos encausats, Fernando Blanco i Marga Garau, havien estat dedicant-se conjuntament i de manera acordada a «orquestrar una estafa utilitzant la seva filla malalta d’11 anys». «Els investigats van fer ús de la seva filla, menor, diagnosticada de tricotiodistròfia, per recaptar fons amb l’excusa de destinar-los al seu tractament», assegurava el jutge al seu escrit.

Segons la investigació dels Mossos d’Esquadra, els investigats haurien recaptat 1.111.317 euros en donatius per al tractament mèdic de la seva filla, que pateix una malaltia rara, a través de comptes bancaris. No s’ha pogut establir, però, la quantitat que podrien haver recaptat en efectiu. Dels 1,1 milions, concreta l’escrit, la parella s’hauria gastat 792.417 euros. En canvi, segons la interlocutòria del jutjat de la Seu d’Urgell, els pares només van acreditar despesa mèdica privada per valor de 4.000 euros.

De la fase d’instrucció també es desprèn, segons el jutge, que la parella no tenia cap més ingrés que les donacions que rebia i que els pares de la Nadia utilitzaven aquests diners per pagar factures tant del supermercat com d’hotels o restaurants on anaven. Fins i tot utilitzaven els diners de les donacions per comprar articles en botigues d’electrònica, un cotxe i per pagar el lloguer de la casa familiar, entre d’altres. Blanco seguirà doncs a la presó de manera provisional mentre que la mare, Marga Garau, segueix en llibertat amb càrrecs, per aquests fets.