Lluís Capdevila i Vilallonga (Barcelona, 1895 - Andorra la Vella, 1980) va ser escriptor, periodista i llibretista de sarsueles (és coautor de Caçó d’amor i de guerra). Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial vivia a París, i va tornar a Barcelona, on va fundar la revista Los Miserables, en la qual escrivia gent com Salvat Papasseit, sota el pseudònim Gorkià. Els seus articles el van portar a la presó Model durant uns mesos. També va dirigir L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i La Humanitat, formant equip amb els presidents Macià, Companys i Tarradellas.

Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1939 s’exilià a França. Quan els nazis van ocupar França, es va unir al Comitè de Resistència de l’Arieja, amb el pseudònim de Gerard de Saint Sauveur, i va ser tinent de les Forces Franceses de l’Interior. L’any 1942 va tornar a Acs per dedicar-se a escriure, però no va trobar cap editor per a la seva prolífica obra. L’any 1950 va entrar com a docent a la Universitat de Poitiers, com a professor de literatura espanyola, i 20 anys després hi va fundar l’aula de Literatura i Filologia Catalanes.

A mitjans els anys 60 del segle XX va contribuir en posar en marxa Editorial Andorra, dels germans Casal i Vall, en la qual es va ocupar de dirigir una col·lecció literària que traduïa al català autors de renom internacional. L’any 1973 es va jubilar i es va instal·lar a Sant Julià de Lòria. A Andorra va col·laborar a les publicacions d’un altre exiliat català, Norbert Orobitg i Carné, Claror i Anuari turístic i comercial d’Andorra, i també va participar al diari Poble Andorrà. Diari independent, entre 1974-1977. Capdevila va participar activament de la vida cultural andorrana.

L’any 1976 va tornar a Barcelona, però va morir l’any 1980 a Andorra, després d’una llarga malaltia. Capdevila va ser sepultat al costat de la seva dona, Montserrat Pallejà Canela, al cementiri de Fontaneda de Sant Julià de Lòria.

Per tots aquest mèrits, i molt més, el nou número de la revista Àgora Cultural dedica un homenatge a Capdevila. Els autors dels articles dedicats al prolífic escriptor i divulgador cultural són de Sergi Mas, Júlia Fernández (Biblioteca Nacional), Fabiola Sofia Masegosa i Gualbert Osorio. Mas comença el seu text dient: «Vaig conèixer al professor Capdevila l’any 1958, el mes de juny, mentre estàvem esculpint amb el company Bonaventura Naudi la imatge de Sant Cristòfol, patró dels xofers, en el taller botiga de ca l’Ivo Fiter de Sant Julià de Lòria». Un text ple d’anècdotes imperdibles.

Homenatge a Jacint Saumell

El número 28 d’Àgora Cultural també dedica un homenatge al pintor Jacint Saumell i Bergadà, amb textos de Sergi Mas, Ermengol Puig i Antoni Pol. Saumell, d’ofici daurador i decorador, va ser membre de l’escola pictòrica d’Olot, destacada pel paisatgisme rural i muntanyenc. Per això, diversos d’aquests pintors es van establir a Andorra, un dels quals va ser Saumell.

Sergi Mas coneixia molt bé Saumell, al qual anomenava Cinto, amb qui va mantenir una estreta amistat. En el seu text explica detalls de la seva vida, de quan es va instal·lar a l’avinguda del Pessebre... «Certament, en Jacint Saumell ha estat un dels homes més singulars que hem tingut. Un artista dels de veritat», confirma en el seu article.

La publicació també inclou reportatges sobre els premiats per la plataforma Àgora Cultural el juliol del 2015: Mercè Bonell, Nemesi Marquès, i Jean-Yves Caullet; els  poemes guanyadors dels premis Martí i Pol 2015 de poesia; la celebració del Dia de la poesia 2015 a Encamp, i una llista de les activitats de les entitats de l’any i llibres publicats l’any 2014.

El nou número de la revista es presenta avui en societat a les set de la tarda a la llibreria-cafeteria La Puça-El Rebost del Padrí.