El Tribunal Superior de Justícia ha identificat en els darrers temps dilacions indegudes, un problema que ha provocat l’inici de diverses inspeccions a la Batllia, així com al Tribunal de Corts, i s’han demanat d’informes al Servei d’inspecció de l’Administració de Justícia (SIAJ). Tot amb l’objectiu d’identificar en quins òrgans jurisdireccionals s’han produït les dilacions, i a partir d’aquí poder implementar solucions per evitar els retards indeguts en la Justícia: “Hem fet el recull dels darrers tres anys per veure on s'han produït les dilacions”, ha explicat el president del Consell Superior de Justícia, Josep Maria Rossell, qui ha deixat clar que aquesta tasca “no s'ha fet amb voluntat de sancionar, sinó per constatar si hi ha hagut problemes, identificar-los i cercar solucions per evitar que en un futur es tornin a produir dilacions”, ha afirmat Rossell en el marc del balanç dels primers sis mesos del CSJ.

Concretament, el que s’està fent és analitzar les sentències dels darrers tres anys en què hi ha hagut dilacions, les quals podrien arribar a una quarantena, i demanar al SIAJ que analitzi tots els supòsits que s'han produït. Una tasca que segons explica el vicepresident del CSJ, Antoni Fiñana, “no està acabada”. En aquest sentit, Rossell ha aprofitat per sol·licitar que “es posi en vigor una llei que modifiqui el codi de procediment penal […] No pot ser que les instruccions durin tants anys”, ha ponderat, remarcant que es mantenen conversacions constants amb el ministeri de Justícia, des del qual confirmen que aquesta Proposta de llei es troba en cartera.  

El Pla de xoc avança i el d'igualtat estarà per a finals d'any

En referència al Pla de xoc, Rossell i Fiñana han apuntalat que s’ha avançat molt en la implementació d’aquest, quedant en fase de concurs la cobertura de les 13 places que resten per adjudicar d’oficials de Batllia, els quals ja han presentat candidatures i són a l’espera que comencin les proves al setembre. Quan siguin adjudicades les places, conclourà el procés d’implementació de les mesures del Pla de xoc. A partir d’aquell moment, es preveu que en tres anys el funcionament de la justícia sigui l’òptim.

En aquest sentit, també s’ha fet arribar al Govern i al Consell General l’informe sobre l’impacte de gènere en l’àmbit judicial de l’any 2023, amb l'objectiu d'identificar possibles disparitats de gènere i el seu impacte en el sistema judicial. Actualment, estan treballant en el Pla d’igualtat que esperen tenir enllestit a finals d’any. Pel que fa a l’organització interna, s’han aprovat i posat en funcionament dues eines imprescindibles: el reglament d’estructura orgànica i el codi ètic.

Sobre aquest darrer, es tracta d'un element que recull els valors i les regles de conducta judicials. Està adaptat a les característiques de cada col·lectiu i es regeix pels principis de neutralitat política i institucional i ha de servir de referent per als estàndards de comportament desitjables de batlles, magistrats, fiscals, secretaris judicials; dels membres del Consell Superior de la Justícia, així com del personal de l’Administració de Justícia i del CSJ. Actualment, es treballa en la creació de la comissió tècnica que ha de vetllar pel seu compliment.

Per altra banda, el reglament d’estructura orgànica desenvolupa amb detall la missió i les funcions de cada àrea o servei amb voluntat de millorar l’organització i execució de les tasques encomanades, amb l'objectiu de millorar-ne l’eficiència i l’optimització de recursos en favor de la ciutadania. 

A partir del febrer, tots els tràmits judicials es faran via telemàtica

Pel que respecta a l’expedient judicial electrònic, s'implementarà el febrer de 2025. Durant aquests mesos, el CSJ ha aprovat el Reglament tècnic relatiu a la xarxa i al sistema informàtic de gestió i comunicació processal, i s’han continuat impulsant un seguit d’accions preparatòries. D’aquesta manera, un cop entri en vigor la norma, es podrà fer la gestió telemàtica integral dels expedients judicials per part dels diferents òrgans judicials, de la Fiscalia, dels intervinents a través dels seus representants i de qualsevol altra persona física o jurídica que pugui intervenir en el procés.

Una implementació que estava prevista pel passat mes d’abril i per la qual “es va demanar més temps perquè arribava un consell nou, havíem de prendre contacte amb els professionals i això necessitava temps per implementar-lo bé”, ha explicat Fiñana, deixat clar que “no hi haurà més enrariment”. 

Així tot, actualment s'estan acabant firmar convenis amb entitats públiques, sent els últims a entrar els col·lectius grans com el col·legi d’Advocats Andorra i el col·legi de procuradors. A tal efecte, la seu electrònica inclou el Portal de Serveis al Professional (PSP) que està a disposició de diverses entitats i organismes col·laboradors de la Justícia, amb els quals ja s’estan fent les primeres accions. Rossell ha destacat que aquest és un “pas més a favor de la transició definitiva cap a una justícia digital, àgil, segura i transparent.” 

Altres accions impulsades

Rossell també ha destacat altres  accions impulsades des de l’arribada dels nous membres del CSJ, com ara l’aprovació del Pla de formació continuada 2024 i els seus programes. Aquest inclou tallers i seminaris d’àmbit general, específics per a cada especialització, formacions personalitzades, estades i cursos online, i tenen un caràcter pràctic i transversal, amb un especial èmfasi en l’anàlisi de situacions d’actualitat amb un fort impacte entre la ciutadania, com la violència de gènere. 

En aquest primer semestre de l’any també s’ha formalitzat la signatura de la renovació del conveni que el CSJ manté amb el Consejo General del Poder Judicial espanyol (CGPJ). Un acord, que afavoreix els intercanvis d’experiències amb responsables d’institucions anàlogues i que permet l’accés a programes específics de formació, intercanvis d’informació i experiències amb juristes entre el dos països. A més, inclou aspectes rellevants com la col·laboració per a l’intercanvi d’informació documental i jurisprudencial. 

Finalment, i conscients que cal millorar l’estadística judicial, i gràcies a aquest conveni, aquest mes de juliol han començat els treballs que han d’assentar les bases per assolir un centre de documentació judicial elaborat de la mà amb el CENDOJ (Centro Nacional de Documentación Judicial). Gràcies a aquest conveni també millorarà el procés d’anonimització de les dades que han de permetre actualitzar de manera semiautomatitzada la publicació de la jurisprudència. La voluntat del CSJ és que pugui ser una realitat abans de finals d’any.