Andorra la Vella
Ball, música i molta emotivitat en la celebració del Dia de la Independència de l'Argentina
Diversos assistents, entre ells Marcelo Ponce, es reuneixen a la plaça del Poble per commemorar una data tan assenyalada
La plaça del Poble ha acollit aquesta tarda la celebració del Dia de la Independència de l'Argentina, a través d'una cita que ha aglomerat diversos assistents que no han volgut perdre's una data tan destacada com aquesta. "No és fàcil fer aquest tipus d'esdeveniments i sempre sembla poc, però hi ha molt de treball i esforç al darrere", ha indicat el president de l'entitat Argentinos en Andorra, Marcelo 'Richi' Ponce, un dels protagonistes de la cita i cara visible de tot el col·lectiu al país, qui ha afegit que l'acte commemora el moment en què l'Argentina es va independitzar de la colònia espanyola, ara fa 108 anys. "És una festivitat amb moltíssim contingut emotiu", ha esmentat.
Ponce també ha posat en relleu que l'acte de celebració es va crear fa un any, amb l'objectiu d'integrar-se en el prisma social andorrà, intercanviar cultures "i gaudir del que suposa viure a Andorra". A més, ha detallat que la intenció també és donar a conèixer les diferents personalitats del país, els quals hagin fet d'alguna manera coses que tenen un valor molt grat: "El reconeixement no és un fet fortuït, sinó que és un esforç, un sacrifici i un acompliment", tot indicant que "és el moment que coneguin a la gent que fa coses a Andorra, sigui per la comunitat argentina o andorrana".
Així doncs, el president d'Argentinos en Andorra ha passat a detallar tota una sèrie de noms en agraïment a la seva tasca al país i per a la comunitat, com la directora general del Ministeri d'Afers Exteriors, Eva Palacios; la cònsol major del Comú d'Ordino, Maria del Mar Coma; la consellera de Cultura del Comú de la Massana, Alèxia Verdaguer; els jugadors de la selecció argentina de futbol i rugby, o el cònsol adjunt del Consolat General de Barcelona, Gonzalo Rodríguez. Precisament, aquest darrer ha pres la paraula per reconèixer el mèrit d'una trobada com la celebrada avui: "Ens sentim més al país, sentim que ens ha portat un trosset de l'Argentina aquí".
La ciutadania argentina, més a prop de casa
Com si estiguèssin a casa seva. Amb aquestes paraules s'ha referit una de les assistents a la celebració, l'Antonella, per definir com se sentia formar part d'una commemoració tan especial com la viscuda avui a Andorra la Vella. "Venim a compartir el nostre moment i ens sentim molt orgullosos que ens donin aquesta oportunitat de celebrar", ha ponderat, tot detallant que "avui és el dia de la bandera i ens sentim com si estiguéssim a casa nostra".
En una línia semblant s'han pronunciat també en Mauricio i la Luciana, una parella d'argentins que tampoc han volgut perdre's aquesta petita celebració que els ha fet sentir més a prop de casa i dels seus: "És un acte molt similar al que fem a l'Argentina, m'ha emocionat especialment el moment de l'himne", ha apuntat el primer. Per la seva part, i qüestionada pels beneficis que els hi ha atorgat Andorra en comparació amb el seu país d'origen, la Luciana ho ha tingut clar: "És viu molt bé, es pot progressar i sobretot tenim una seguretat que allà no podem tenir".
Conversacions amb Govern que fan apropar postures
Segons ha exposat Ponce, el col·lectiu que encapçala ha aconseguit encetar una sèrie de conversacions i diàlegs amb Govern, i especialment amb el ministeri de Treball que lidera Conxita Marsol, en pro de posar fi a la problemàtica constant a la qual es veuen sotmesos gran part de la ciutadania argentina en arribar al país o en trobar-se ja aquí. Així i tot, el president de l'entitat ha afirmat que "ens hem anat apropant i hem rebut molt bona resposta, però hi ha coses que trigaran un temps".
Finalment, i demanat per la petició de la creació del consolat itinerant feta fa uns mesos, Ponce ha ponderat que és tot qüestió "d'una empenta més" perquè es pugui acabar donant a finals d'any. Amb la posada en marxa d'aquest, el que es vol evitar precisament és que els nouvinguts que arriben a Andorra "sàpiguen on venen i amb quines condicions", una realitat a la qual ara mateix no poden accedir perquè "no tenim manera d'arribar a aquesta informació".