“Nací cuando mis padres ya no se querían”, recorda Adriana, molt després que tot hagi passat. Per aquest motiu, la nena es crea un “paradís propi”, habitat per amics imaginaris i una família triada. Aquesta felicitat a mida es veu alterada quan Adriana ha d’afrontar el món adult en l’inici de la seva escolarització, un entorn que li resultarà aliè, quan no hostil. Tot i això, sempre li quedarà un refugi sota les lluents estrelles amagades en els cristalls de la làmpada del saló.
