En Luciérnagas, Ana María Matute retrata el trànsit de la innocència a la maduresa a través dels ulls d’adolescents que creixen en una Barcelona marcada per l’esclat de la Guerra Civil. La prosa de Matute conjuga un estil poètic amb la claredat realista, i converteix el relat en una meditació sobre la fragilitat del món infantil, el col·lapse de l’ordre familiar i social, i el naixement de la consciència en temps d’adversitat.
