És difícil trobar treball sense que preguntin massa sobre el teu passat. Així que li agraeixo a l’univers que, miraculosament, els Garrick m’hagin donat ocupació netejant el seu àtic. No obstant això, encara no he conegut a la senyora Garrick. Estic segura que la sento plorar. També veig les taques de sang en el coll dels seus vestits quan faig la bugada. I, un dia, no puc evitar trucar a la seva porta. Quan aquesta s’obre lentament, el que veig ho canvia tot…
