En un món on el nostre valor està determinat per la productivitat, l’autora fa una reflexió crítica sobre la cultura del guany constant i les xarxes socials. Proposa així «no fer res» com una forma de resistència i de recuperació de l’atenció, el temps i la connexió amb el món real, la natura i la comunitat. És una invitació a repensar com vivim la nostra vida i què valorem.
