Si ens fixem en l’etimologia catalana del mot, sembla que homenatge provè del llat tardà *hominaticu, derivat d’homine, ‘home’ en el sentit feudal de vassall.
Ara bé, la lingüista Carme Junyent adverteix que no és tan clar que en totes les llengües romàniques ‘homenatge’ sigui un derivat d’home i afirma que “la paraula va passar a l’ èuscar (‘omenaldi’) i a l’anglès, on l’etimologia ja és obscura del tot. I de l’anglès al hawaià (‘hooman’: probablement aquí l’etimologia popular diu que ‘home’ és a ‘man’ i no a ‘hoo’), al ioruba o al zulu i a moltes més llengües d’arreu del món, on la relació amb ‘ho- me’ no es veu per enlloc”.