CAL: 20 anys promovent la llengua

El dia de Sant Jordi de 1996 va néixer la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, la CAL. Una entitat sense ànim de lucre que fa dues dècades que vetlla per la normalització lingüística i cultural dels territoris de parla catalana. A través de la construcció d’una xarxa que aplega persones i col·lectius, la CAL ha treballat perquè la llengua catalana assoleixi la plena normalitat en tots els àmbits, al mateix temps que vol que creixi l’estima dels catalanoparlants perquè la llengua sigui reconeguda i valorada igual que qualsevol altra parla europea.
 
Des dels seus inicis, l’entitat es va marcar uns objectius. Primerament, era de vital importància garantir un futur digne per la llengua catalana i per fer-ho calia reivindicar polítiques actives de promoció de l’ús social de la llengua, i per tant, conscienciar la ciutadania sobre la importància de l’ús habitual i desacomplexat del català. Una altra de les fies volia posar fi al desprestigi que havia sofert la cultura catalana; per tant, calia invertir la tendència presentant-la arreu del món com una cultura innovadora, integradora i contemporània. Finalment, el tercer objectiu era reclamar el reconeixement de la unitat i l’oficialitat de la llengua catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. 
 
Avui, encara no tenim una llengua totalment normalitzada, però sí que podem dir que en 20 anys gràcies a entitats com a la CAL s’han fet passos importants. La llengua catalana és present en molts àmbits i malgrat que encara queden assignatures pendents com el cinema o l’etiquetatge, no podem obviar totes les fites que s’han assolit. A més, la societat actual té més consciència lingüística i hi ha un sentiment d’orgull cap a la cultura catalana, ja que s’ha internacionalitzat i no és ni regional ni provinciana, sinó que tenim un prestigi innegable reconegut arreu. 
 
Així, doncs, malgrat els continus atacs que rep la nostra llengua, sabem que gràcies a entitats com la CAL les batzegades s’atenuen, ja que vetllen perquè la flama continuï viva.
I precisament perquè el foc no s’apagui, la CAL organitza nombroses activitats per al foment del català. Amb els Premis Joan Coromines es vol fer un reconeixement a persones, entitats o empreses que han destacat pel seu compromís en la normalització de la llengua, cultura i nació. Alhora que pretenen ser un revulsiu per continuar treballant. Amb el projecte Xerrem_Junts es vol assolir la integració dels nouvinguts, de manera que s’organitzen espais de trobada amb voluntaris perquè els no catalanoparlants practiquin la llengua oral. Per altra banda, amb la voluntat de posar en comú les iniciatives que s’ha realitzat amb èxit, va néixer l’Empentallengua per donar a conèixer les activitats de foment de la llengua que han tingut lloc en algun punt del domini lingüístic i que podrien ser adaptades en altres indrets. La voluntat és posar en comú les bones pràctiques perquè siguin a l’abast de tots aquells que treballen per promoure la llengua.
 
Però, sens dubte, l’activitat més coneguda arreu és el Correllengua. La CAL el gestiona a Catalunya, a la Franja i a la Catalunya del Nord i tot i que també té lloc a València, a les Illes Balears i al Principat d’Andorra, s’articula a través altres entitats. El Correllengua va sorgir el 1993 a Mallorca, inspirat en la Korrika del País Basc, és una iniciativa que vol promoure l’ús de la llengua i la cultura catalanes a través d’activitats lúdiques, festives i participatives. I sembla que ens els darrers anys s’ha convertit en un esdeveniment multitudinari. La CAL escull la temàtica de cada any i elabora un dossier per als ajuntaments que hi volen participar. Actualment, uns 200 municipis organitzen activitats en el marc del Correllengua i aquest 2016 està dedicat a Montserrat Roig.
 
20 ANYS DESPRÉS
Enguany, coincidint amb el 20è aniversari de l’entitat, la CAL ha rebut la Creu de Sant Jordi, un reconeixement ben merescut que avala la feina feta en favor del català durant aquestes dues dècades. 
 
Per altra banda, celebrar la commemoració, es va organitzar un esdeveniment el divendres 6 de maig a l’Ateneu Barcelonès. L’acte conduït per Màrius Serra va comptar amb la presencia de l’escriptora Patrícia Gabancho, vicepresidenta de l’Ateneu; i Vicenç Villatoro, director del CCCB, que va ser l’encarregat de fer una ponència amb el títol «La llengua sí que importa». A més, es va fer entrega dels premis del Concurs de microrelats que s’havia convocat amb motiu de l’aniversari. Seguidament, es va projectar el vídeo «20 anys fent viva la flama de la llengua», en què es mostrava un recorregut de les fites més importants assolides per la CAL des dels seus inicis.
 
Tampoc no hi va faltar la presència de la il·lustradora Roser Capdevila, que va presentar oficialment el disseny a càrrec del seu estudi per commemorar l’aniversari dels 20 anys del Correllengua. El disseny amb tres castellers reflecteix el lema del moviment: «Llengua, cultura i llibertat». Finalment, els encarregats de cloure l’esdeveniment van ser el grup Magnus Luna, amb un recitat de poemes musicats de Joan Vinyoli.