- Crec que aquesta dinàmica recentralitzadora, d’incertesa i de desgovern no canviarà
ÒSCAR ORDEIG
DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA
- Foto:
Aquesta setmana s’han sotmès a debat i votació les esmenes a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015. Uns comptes que, per desgràcia per a les Terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran, han superat aquest tràmit i continuen endavant ja que, finalment, han rebut el suport d’ERC. Malauradament, veiem com un any més la planificació d’inversions de Catalunya oblida el nostre territori i cau la despesa en inversions pel 2015 en un 60% a Lleida i en un 37% al Pirineu i l’Aran. Unes davallades del tot intolerables si tenim en compte que la mitjana de les inversions a Catalunya ha augmentat un 12%. Per tant, una vegada més, veiem com un dels territoris amb un dèficit d’infraestructures públiques més important del país, i amb una major dispersió de població, és el darrer en rebre el suport dels pressupostos públics. De fet, el descens de la inversió a casa nostra els darrers cinc anys, entre el 2010 i el 2015, arriba al 86% en el cas de Ponent i al 77% al Pirineu i l’Aran.
Per aquests, i d’altres motius, no podem acceptar uns pressupostos que menystenen i obliden inversions i serveis públics bàsics i que faciliten el despoblament i l’empobriment de les zones rurals i de muntanya o que limiten la competitivitat del sector agroalimentari. Dubto que trobem algú que defensi aquest desastrós i injust repartiment del pastís d’inversions on el més feble és el que menys rep. Crec que els diferents representants parlamentaris de casa nostra, juntament amb organitzacions i entitats, ens hauríem de coordinar i pressionar per tal de deixar de perdre oportunitats, i així, poder lluitar per afrontar la crisi amb més garanties.
Pels motius anteriorment exposats, un any més, hem presentat diverses esmenes al mateix pressupost sobre actuacions que resten encara pendents. Algunes en són les ajudes per les riuades que va patir l’Aran, diverses millores en carreteres d’arreu de la província, l’escola d’Almenar, l’habitatge públic, la finalització dels plans de barris a Lleida i Balaguer, la promoció dels Parcs Naturals, la millora de camins i regadius, diversos equipaments culturals, el finançament pel Parc Científic o l’edifici del Museu Morera, entre d’altres.
A banda dels diners per comarques, dels diferents Departaments de la Generalitat també voldria destacar el d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, que ha caigut un 40% en els darrers quatre anys, i que impacte d’una manera molt directa a la nostra economia productiva, molt més que en qualsevol altre part del país. Esperem aturar la davallada i recuperar, paulatinament, els imports anteriors a la crisi econòmica per poder atendre les moltes necessitats d’un sector amb serioses dificultats.
No voldria acabar aquesta reflexió del Pressupost sense fer algunes consideracions més generals. La primera, sobre el deute. Un capítol que no para de créixer de forma descontrolada i que l’any 2015 superarà els 67.000 milions d’euros, duplicant el deute de l’any 2010. En cinc anys s’ha generat més deute que en els set anys de Govern d’Entesa. La segona consideració és la nefasta previsió, durant el 2014, dels 2.300M€ d’ingressos previstos per a la venta de patrimoni i concessions ja que només se n’ha assolit uns 300M€. Aquesta diferència no ingressada s’haurà de compensar, amb menys despesa per al 2015 o amb més deute bancari. La tercera, seria per recordar que el govern del Partit Popular ja havia d’haver iniciat les converses per negociar un nou model de finançament des de principis del 2014. De moment, el més calent està a l’aigüera i no sembla que hi hagi d’haver canvis. La quarta i última, faria referència als deutes acumulats del Govern espanyol amb Catalunya que arriben als 2.500M€, degut a l’impagament de l’addicional 3a de l’Estatut, el Fons de Competitivitat o l’impost de dipòsits bancaris.
En resum, un panorama poc engrescador per a Catalunya i, sobretot, per la gent de Lleida, el Pirineu i l’Aran. Malauradament, crec que aquesta dinàmica recentralitzadora, d’incertesa i de desgovern no canviarà mentre durin els governs actuals de Madrid i Barcelona.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
