En només dues edicions La Purito ha aconseguit convertir-se en un fenomen de masses, un fet que no és gens senzill en només dos anys de vida. Les carreteres van omplir-se de ciclistes, amb uns 1.900 afrontant el recorregut al que s’havien inscrit. Els més valents, o preparats, ho feien en el de 148 quilòmetres, amb sis ports a superar. El guanyador va ser el basc Luís María Urizar, que va ser qui va arribar en millors condicions a la darrera ascensió als Cortals d’Encamp.
A les vuit del matí s’iniciava la cursa a Sant Julià de Lòria, amb algunes cares conegudes. No només hi eren com és evident Joaquim Purito Rodríguez, sinó també altres ex corredors com Claudio Chiappucci o Joseba Beloki. També esportistes de disciplines del motor com són com Toni Bou, Nani Roma o Cyril Despres. Els que afrontaven la distància més extensa havien de completar les pujades a Beixalís, coll d’Ordino, la Rabassa, la Gallina, la Comella i finalment els Cortals d’Encamp. Entre el pilot hi havia diferents objectius. Per a uns corredors era guanyar, per a d’altres obtenir el millor crono i classificació possible; i per una bona part simplement acabar i tenir la satisfacció d’haver-ho aconseguit. A mida que transcorria el dia, amb els corredors completament disgregats per les carreteres, era fàcil comprovar les fites de cadascun. A les cares es veia.
Uns pocs anaven a per la victòria i des del començament es van posar a treballar per tenir les seves opcions de triomf. Es va produir un grup format per una quinzena de corredors que a mida que s’anaven completant els quilòmetres va anar perdent unitats, fins que a la Rabassa eren només tres. Un d’ells era Urizar. Un altre Raúl Portillo, que dissabte havia guanyat la cronoescalada. Aquest va escapar-se a la Gallina i Urizar el seguia dos minuts més tard. Les distàncies es mantenien fins que va aparèixer l’ascensió als Cortals d’Encamp. Portillo volia repetir victòria al Principat, ja que el passat mes de juliol va guanyar la Multisegur Volta als Ports d’Andorra, però li van fallar les cames. Urizar va mantenir-se ferm per atrapar-lo i deixar-lo enrera a quatre quilòmetres per meta i vèncer amb un temps de 5.51.18 hores. Portillo, que arribava extenuat, era segon.
«Sens dubte, és la prova més dura que he fet fins ara. És una cursa que t’exigeix molt pel recorregut que té», remarcava Urizar, de 48 anys i natural de Villabona (Guipúscoa), en arribar a meta. De tots els ports a superar, «el més difícil» va ser la Gallina. Coneixia el país i tot l’ambient que es va viure al llarg de la jornada no el va sorprendre: «Sempre és una passada venir aquí a fer bici. Per les muntanyes i per la gent». Portillo no va poder repetir la victòria del dia abans. Urizar «arribava per darrera, més fort. He intentat enganxar-me però no he pogut. La veritat és que no sé ni com he arriba, és duríssim», indicava Portillo, que és de Bilbao, i que afirmava que el desgast de la cronoescalada «no és excusa» per no haver tingut la força suficient al final. Al llarg del dia els corredors van anar creuant la línia d’arribada i els organitzadors no realitzen cap classificació per a que no es compari a una cursa. L’últim en finalitzar va fer-ho amb un temps d’11.27.44.
Purito, del tot satisfet / Qui s’ho va prendre molt tranquil·lament va ser el Purito. Va voler gaudir del dia i va tardar poc més de vuit hores en completar el traçat. «Ha anat tot molt bé amb aquest temps i amb tanta gent he gaudit moltíssim. Aquesta vegada me l’he pres de forma molt més tranquil·la que l’any passat, no tinc res més per endavant i he gaudit més de la gent», exposava el corredor del Katusha, subratllant que s’ho va prendre tan tranquil·lament que «gairebé m’ha passat més gent de la que he passat».
Ell mateix i els organitzadors ja miren de cara a la tercera edició. «S’han vist moltíssimes bicicletes per les nostres carreteres, si aconseguim repetir el proper any amb 2.000 corredors ja seria tot un èxit» i «si podem intentarem créixer una mica més, sempre adaptant-nos al que dóna la marxa. Ara hem d’assimilar una mica aquesta edició i veurem per a la propera». Als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro va ser la cursa del seu comiat. O almenys hi confia. De tenir alguna carrera, «espero que res. Haurem de parlar una mica amb l’equip i ja veurem que faig». Qui també en fa una «valoració superpositiva» és un dels organitzadors, Àngel Edo, que agraeix l’actitud tan de conductors per ser una prova a carretera oberta com de ciclistes: «El participant ha posat molt de la seva part». Només es van produir dues caigudes amb corredors que van haver de ser assistits.
El cònsol major d’Encamp, Jordi Torres, subratllava que La Purito «cada cop s’està fiançant més», que fa que «estem promocionant Andorra dins el món del ciclisme perquè tenim uns ports impressionants». La intenció «veient l’èxit que està tenint és continuar apostant per aquest tipus d’esdeveniments», així com la cronoescalada que en aquesta segona edició s’estrenava.
Chiappucci destaca la duresa / Una de les atraccions va ser la presència de Claudio Chiappucci, que lluïa un mallot de líder de la muntanya del Tour de França. Anar amb la vestimenta blanca amb punts vermells «em porta molts bons records. Amb ell volia dir que estava al davant», afirma l’excorredor italià, que era un autèntic escalador en la seva etapa com a professional: «M’agradava molt la muntanya, perquè era on es produïa una selecció natural». I a Andorra se n’ha trobat. «Ha estat molt dur. Aquí es puja i es baixa i no hi ha moment per a recuperar-se, només quan pares a prendre alguna cosa». És dels que s’ho van prendre sense presses: «Per sort no era una competició i t’ho podies prendre amb tranquil·litat». Aquest fet el va permetre «arribar molt bé. Estava millor al final que no pas al començament». Del que va viure celebra que hi ha «molt bon ambient, amb molta afició i la gent donant suport als ciclistes».
Cronoescalada / Com a primer tast del que seria aquesta edició, dissabte s’estrenava la cronoescalada, que comptava amb un itinerari d’Encamp fins als Cortals, de 9,7 km i amb trams que arribaven fins al 12%. Van prendre-hi part una vuitantena de corredors, que havien també de mesurar les seves forces tenint en compte que l’endemà afrontaven La Purito. El guanyador va ser Portillo, que cobria la distància amb un temps de 31.27 minuts. La segona posició era per a Javier Salamero (34.14) i la tercera per a Àlex Sucias (34.22). En fèmines s’imposava la igualadina Noemí Moreno amb 41.44, seguida per Marta Diéguez (48.48) i Fernanda Maciel (48.51).
