Sant Julià de Lòria ha tornat a acollir una taula rodona dins les jornades Parlem-ne, que en aquesta ocasió s’ha centrat en el binomi entre l’esport i la salut en totes les etapes de la vida, des de la infantesa fins a l’edat adulta i la vellesa. L’acte, a la sala Sergi Mas laurediana, ha comptat amb diferents especialistes del sector: el preparador físic del servei d’Envelliment i salut del SAAS Jan Missé; la psicòloga esportiva Anna Verdaguer; l’exesquiadora Mireia Gutiérrez; la corredora de muntanya ‘Ari’ Fenés, i l’entrenador de futbol i exfutbolista Richard Imbernón.
Tothom és conscient dels beneficis que suposa la pràctica esportiva, i en aquest sentit Verdaguer ha fet esment de la seva importància apuntant que “és una eina molt bona de prevenció de salut tant física com mental”. La psicòloga també ha comentat que a títol personal ha vist com molts joves, després de practicar esport, han millorat en àrees sobretot referents a la gestió del temps i rendiment des d’un punt de vista acadèmic i esportiu. Ara bé, tot ha de sorgir d’una base i uns valors que s’han d’adquirir des de ben petits. “Parlo del món del futbol, però es pot extrapolar a la resta i a la vida quotidiana”, ha dit Imbernón, assenyalant que com a tècnic intenta transmetre qualitats com la constància, la superació, el respecte i el fet d’aprendre els uns dels altres.
També s’ha tractat la temàtica de la salut mental, cada vegada més pública després d’anys sent un tabú. “S’estan fent canvis i donant passes endavant, per exemple introduint el ‘coaching’, i crec que encara evolucionarà més”, ha destacat Gutiérrez. En aquest sentit, l’exfutbolista també ha reconegut que s’ha avançat, però sobretot dins l’esport professional: “Trobo una manca allà on més es necessita la figura del psicòleg esportiu, a la base”.
En darrer lloc, Missé ha asserit que l’exercici físic té múltiples beneficis, sobretot si es comença a més jove edat: “Regula tot l’organisme a nivell hormonal, evita patologies cròniques com la diabetis i fomenta altres qualitats més psicològiques com l’autoestima”. Actualment, al país hi ha entorn 13.000 persones majors de 65 anys, i al servei d’Envelliment i salut del SAAS n’acudeixen entorn 3.000 des de la seva creació ara fa tres anys. A títol personal, “tracto amb unes 300 persones l’any”, una xifra que no ha fet més que incrementar.
