Què la va motivar a entrar en la política parroquial i com descriuria el seu recorregut fins a convertir-se en cònsol major de la parròquia?
Jo sempre he tingut inquietud per moltes coses, des que recordo. Quan critiques alguna cosa, sempre et poden preguntar: "I tu com ho faries?" I llavors sempre he pensat que, en lloc de criticar, el millor és arremangar-se i treballar pel que et sembla just per a tothom. Al final, la societat és de tots, i si la volem la millor possible, hi hem de contribuir.
Quins han estat els principals reptes que ha afrontat com a dona en l'administració local?
M’he interrogat molt sobre aquesta qüestió, si les dificultats les tens pel fet de ser dona o simplement per ser una persona diferent d’una altra. Identificar-les únicament com a dona no ho sé, potser sí que segons en quins àmbits entres, especialment en mons més masculinitzats, pot ser més complicat.
Considera que hi ha una representació adequada de les dones en els càrrecs polítics de les parròquies andorranes?
En l’àmbit parroquial, quatre cònsols majors de set no està gens malament. En aquest cas, fins i tot som en majoria. Sempre ha de ser equitatiu perquè hem d’entrar per mèrits, i entenc que aquests no haurien d'estar condicionats pel sexe.
Com integra la perspectiva de gènere en les polítiques i projectes que impulsa des del Comú?
Des de la institució, impulsem accions des de la naturalitat, pensant sempre en com arribaran a la ciutadania i tenint en compte tots els col·lectius. Hem de tenir clar que tot el que proposem ha de ser per a tothom. Crec fermament que, des de la naturalitat, es poden buscar mecanismes perquè la dona se senti part integrant de la societat en igualtat amb l’home a tots els nivells.
Quines mesures creu que són necessàries per facilitar la conciliació per a totes les dones que treballen en l'administració pública?
El tema de la conciliació familiar és molt sensible. De fet, no hauria de ser una qüestió només de dones, sinó de tots dos progenitors dins d’una parella. La conciliació ha de venir per ambdues bandes. A vegades, segons la feina que tinguis, pots trobar-te en una situació en què la dona té una feina més absorbent i intensa, i el pare de família ha d’estar més present amb els nens.
Quins consells donaria a les dones joves que estan considerant una carrera en la política local?
Crec que les dones s’ho han de creure. No han de permetre que ningú els posi bastons a les rodes pel fet de ser dones. A l’època en què estem, tenim les mateixes capacitats que els homes. Com tothom, tenim coses bones i dolentes, però exactament igual que ells. Per tant, no hi ha por, cal anar endavant i que qui tingui ganes de fer alguna cosa, ho faci.
Com veu l'evolució de la participació femenina en la política andorrana en els anys vinents?
Darrerament, la situació es va normalitzant. Venim d’uns anys en què es va haver de forçar una mica la paritat en les llistes, però ara la gent ho accepta cada vegada més. M’agrada pensar que cada cop hi ha menys persones que vegin un problema en què una dona ocupi un lloc de comandament i de poder. Això sí, encara ens falta tenir una cap de Govern, i estaria bé que algun dia la tinguéssim. Això significaria la consolidació definitiva de la paritat com una realitat en tots els àmbits. Veient l’exemple de les cònsols majors, crec que és un escenari perfectament natural.
Quines activitats o programes ha organitzat el Comú de la parròquia per commemorar el Dia Internacional de la Dona aquest any?
Nosaltres intentem treballar-ho sempre. El Dia de la Dona és un símbol, i cada any fem alguna campanya comunicativa i de sensibilització. Hem impulsat projectes com l’Empoderat durant tot l’any i intentem que qualsevol acció que fem sigui pensada per a tothom, sense exclusions.
