Lydia Bouchard

Dels artistes, espero honestedat i coratge: que s’entreguin plenament a l’escena i que siguin autèntics en cada moviment. Del públic, espero complicitat, alegria i, fins i tot, una mica d’entremaliadura. Que es deixin sorprendre, que s’endinsin en el joc i visquin l’experiència amb els ulls ben oberts.

Crec que una de les parts més boniques de ser directora d’un espectacle com el Cirque du Soleil és que tinc l’oportunitat d’escriure les històries, inventar els personatges i buscar allò que millor s’adapta a l’univers que volem crear. En certa manera, faig una tasca semblant a la d’una comissària d’art: selecciono els elements escènics com si fossin peces d’una galeria. Escullo els mims que, al meu entendre, encaixen millor dins l’espectacle, i també participo en la direcció de vestuari, escenografia, música, maquillatge i attrezzo.

És a través d’aquest conjunt de decisions que es genera una alquímia especial, una combinació única que dona vida a l’espectacle. Crec que és una de les meves fortaleses dins el procés creatiu. A partir d’aquí, es tracta d’unificar-ho tot en una experiència coherent i emocionant. I això és realment molt divertit, perquè em deixo portar per l’energia i la màgia dels mims i artistes que formen part del projecte.

Gestionar les necessitats de cada membre de l’equip és tot un repte, però també una prioritat. Som com una gran família i volem que tothom se senti el més còmode possible, perquè cadascú aporta una funció essencial a la producció. Hi ha artistes que fan acrobàcies aèries, d’altres que salten, que fan equilibris o que requereixen una gran flexibilitat, i tot això comporta requisits tècnics molt específics i d’alt nivell. És comparable amb unes Olimpíades: cada persona té necessitats úniques.

A més, hem de transportar una gran quantitat de material —com màquines de cosir, rentadores i equips tècnics— per garantir que tot estigui a punt i en condicions òptimes. En realitat, fem un autèntic trasllat per passar tot l’estiu a Andorra. Durant aquest temps, convivim i treballem plegats dins del Palau de les Il·lusions, i això crea un ambient molt especial, gairebé com una llar compartida.

Per a nosaltres, és una experiència màgica. Precisament, el que volem és que l’espectador senti que ha entrat a casa nostra —a la nostra casa encantada—, aquest Palau de les Il·lusions que hem creat amb tant detall i imaginació. Volem que se submergeixi completament dins l’univers d''Il·lu' i que, durant una estona, formi part del nostre món.

No sé si la logística varia tant, perquè cada any aprenem de l’experiència anterior i ens adaptem per fer que tot sigui més àgil i eficient. Ara bé, creativament, sempre hi ha una gran diferència. Jo no seria artista si em conformés a repetir un espectacle que ja he fet. Cada nova producció és una oportunitat per reinventar-se, per explorar nous camins. Fins i tot si em demanessin repetir exactament el mateix espectacle, segurament acabaria sent diferent, perquè el context, les persones i l’energia del moment sempre canvien.

Ara fa 13 anys.

Vaig començar l’any passat en aquest rol. Abans de formar part del Cirque du Soleil, em dedicava al teatre musical. Més endavant vaig fer el salt al món del circ, vaig treballar com a ballarina en creuers, després com a coreògrafa, i més tard em vaig especialitzar en coreografia acrobàtica. Finalment, vaig assumir la direcció artística.

Aquest camí m’ha obert un ventall de possibilitats creatives amb les quals m’encanta experimentar. Estic gaudint molt d’aquesta etapa i de tot el que comporta.