Guillem Colell

—I tant que en queda, i hi ha hagut escaladors molt bons al país i amb qui tinc molt bona relació, només és qüestió de temps que algun jove empenyi més el sostre. Això sí, de ben segur haurà d’estar molt motivat, ja que de cara a les administracions poca ajuda rebrà.

—Doncs igual que el dia abans de realitzar-lo o el dia de després, mai a la vida he escalat en roca pel país [excepte quan competia]. Només escalo per la meva satisfacció personal i per estar amb els meus amics gaudint del que més ens agrada.

—Com més nivell tenen les vies, més escassegen, i ‘a prop’ d’Andorra, que és on visc, n’hi ha ben poques. Quan proves alguna que està d’alguna manera o altra al teu límit actual hi ha molts factors que hi juguen, i si pots trobar una via que s’encaixi més a les teves característiques, doncs millor. Hi ha gent a qui li encaixen més les vies de força, altres són més de resistència... doncs s’ha de jugar bé les cartes per intentar trobar la via que s’encaixi millor.

—Aquesta temporada ha estat realment dura a causa de la quantitat de precipitació dels últims mesos. Als escaladors no ens ajuda gens, ja que les parets es mullen i dificulten molt la progressió, però forma part del joc. No m’he preparat específicament per realitzar aquesta via, soc més d’escalar tot el que pugui en roca i donar el meu màxim cada dia, i a poc a poc es van collint els fruits. Sense entrenar específic, aquest procés és molt més lent, però crec que per als amants de la muntanya és molt més gratificant.

—Depenent del teu nivell d’escalada, però l’aspecte mental és fonamental en qualsevol magnitud, des de 6a fins a 9c. Si tens un nivell molt superior físicament al de la via, segurament mentalment no et requereixi tant; en canvi, si vas molt just a la via, mentalment necessitaràs ser molt millor. És el millor factor que té l’escalada perquè pots assolir fites superiors a les del teu nivell físic, com segurament en molts altres esports.

—Realitzant quilòmetres a la vertical i al terreny. I no es pot substituir per qualsevol altra instal·lació, rocòdrom o giny, s’ha d’estar moltes hores sobre el terreny per poder-lo intentar ‘controlar’, ja que al medi natural de vegades no tot depèn d’un mateix, però sí que es pot millorar moltíssim mentalment.

—En l’actualitat, mundialment, el sostre està en el 9c masculí i el 9b+ femení, tot i que poc faltarà perquè les dones atrapin als homes. És una altra demostració que no hi ha massa desigualtats a nivell físic, almenys en l’escalada.

—Amb l’escalda ja portem dos cicles olímpics. Té molts més anys d’història que qualsevol altre esport de poliesportiu o d’instal·lacions artificials, i és dels més vells perquè abans era una necessitat bàsica i després una necessitat de conquesta. Ara, amb més modernitat, existeix el vessant de la competició, que també es realitza en espais artificials com els rocòdroms, però fa centenars d’anys que s’escala o que s’han pujat pics o parets d’arreu del món per una necessitat o altra.

—No vull dir que s’hagi fet res malament, però tampoc s’ha fet res per millorar cap situació. Començant per les poques instal·lacions que hi ha des de fa més de 15 anys, com els rocòdroms comunals, que estan més que obsolets i desfasats, o la gestió dels sectors naturals de roca, un bé molt escàs. La gestió de la federació [FAM] crec que no ha anat malament, han fet el que bonament han pogut, però no crec que estigui ben enfocada la cosa, a nivell de junta, d’equips… A nivell federatiu l’escalada a qualsevol altre país del món té molta més antiguitat i molt més pes que l’esquí de muntanya o el ‘trail running’.

Pel que he viscut jo a la federació, crec que hi ha seccions molt importants com la de tecnificació d’alpinisme, malauradament un altre projecte efímer amb més de 20 anys d’història als altres països, que crec que aportaria molt més que les competicions de seguir banderes o d’escalar amb resina.

No és cap crítica, simplement una altra opinió més, però Andorra no afavoreix la pràctica d’escalada. És més fàcil per als joves córrer o anar a fer skimo. Per descomptat, sense esmentar l’esforç que es dedica a l’esquí, al futbol o altres esports més populars.