Josep Majoral afronta amb optimisme el seu mandat comunal i malgrat portar poc més de tres setmanes en el càrrec de cònsol major ja ha començat a treballar en el pressupost del 2020 per donar continuïtat a antics projectes així com encabir-hi algunes de les propostes que recollia el seu programa electoral.

–Quins han estat els primers passos un cop al comú?
–El primer pas de tots va ser fer, amb els consellers de la majoria i de la minoria, una volta per tots els departaments presentant el seu responsable. Després, començar a agafar dossiers per posar-nos al dia i centrar-nos en aquells que són més urgents.

–Quins són? 
–El primer que em ve al cap ara és la renovació del contracte de lloguer de la plaça de Sant Roc, que caduca al març i, per tant, hem de tenir-lo abans d’aquell mes.

–Quin missatge van transmetre al personal? 
–Vam deixar-los clar que el personal del comú compta molt i és important per aconseguir allò que perseguim, un clima de proximitat entre polítics, treballadors i ciutadans de la parròquia.

–Crearan el departament de Recursos Humans? 
–S’hi està treballant. M’atreveixo a dir que com a molt tard a mitjans de febrer haurà sortit l’edicte extern per a la contractació del cap de Recursos Humans. 

–Caldrà ampliar la plantilla del comú? 
–Caldrà analitzar-ho bé, però les primeres anàlisis que hem fet de manera global indiquen que serà suficient amb la incorporació del cap de Recursos Humans, ja que la resta de l’equip estarà integrat per personal provinent del departament de Finances i una persona de l’àmbit jurídic que ja hi ha a la casa. D’aquesta manera hauríem de poder funcionar a la perfecció. 

–Com encaren la gestió financera? 
–Hi ha dues línies de treball: la confecció del pressupost del 2020, que és relativament urgent, i l’encàrrec d’una auditoria de comptes del 2019. Pel que fa al pressupost, ja hi ha un esborrany sobre la part de funcionament. I en referència a les inversions, cada departament ja ha fet les seves demandes i nosaltres haurem d’integrar-hi aquelles propostes que portàvem al programa electoral. Jo espero que puguem tenir un esquelet del pressupost a mitjans d’aquesta setmana. A partir d’aquí caldrà prioritzar inversions i distribuir-les entre els quatre anys de consolat que tenim per endavant. 

–Coneixen la liquiditat del comú?
–Fent una anàlisi simplista, a data d’avui tindríem una capacitat d’inversió d’entre 800.000 i un milió d’euros. 

–Què els permetrà fer? 
–De moment no estem en aquest punt, sinó en el de la confecció del pressupost. Quan el tinguem, però, s’hauran de prioritzar les inversions perquè evidentment no podrem assumir-les totes, de manera que ho farem en base a les necessitats i al programa electoral. 

–Ja han agendat una trobada amb el rector de l’UdA per atendre les seves demandes? 
–No encara, però està clar que ara toca assentar-nos i començar a estudiar les necessitats per definir els projectes i mirar on ho fem, amb qui i financerament com. El que cal primer és definir quines són les necessitats i l’UdA serà qui ens dirà si abans calen més aules que una residència d’estudiants o a la inversa.

–Quan disposaran d’un educador de carrer? 
–La voluntat és treure a concurs aquesta plaça en el transcurs de l’any i paral·lelament mirar de localitzar un espai on poder crear el punt jove que vam prometre. 

–Ha pogut accedir als números de Naturlandia? 
–No els he pogut veure però sí que n’he pogut parlar amb els responsables de Camprabassa, la societat gestora de Naturlandia. Aquesta setmana celebrarem una reunió del consell d’administració per validar els comptes del 2019 i parlar sobre el pressupost del 2020. Tot i que anem una mica tard, cal començar a treballar en la temporada d’estiu i veure quines propostes hi ha sobre la taula, quines es validen... 

–Hi anirà amb una idea de com vol que sigui la gestió de la societat? 
–Primer escoltarem el que hi ha i el que proposen i després actuarem. Les propostes s’han de valorar tenint en compte tant un criteri financer com d’atracció turística, i també cal veure com lliguem la cota 1.600 amb el centre del poble. L’objectiu és que Naturlandia reverteixi en benefici de Sant Julià i que doni dividends. 

–L’atracció turística passa exclusivament per Naturlandia?
–Naturlandia és un pol d’atracció, però també hi ha la reactivació de les fires o altres actuacions al centre del poble. A més, comptem amb Andorra Turisme perquè porti esdeveniments a la parròquia que ens puguin ajudar com va fer amb La Vuelta. 

–S’hi pot incloure la promoció de la Vall del Madriu-Perafita-Claror?
–Tot i que Sant Julià és la porta d’entrada sud a la Vall del Madriu, jo m’atreveixo a dir que el 90% dels visitants de la vall entren per Escaldes-Engordany per una qüestió de practicitat. A més, Sant Julià encara té molta feina a fer respecte als altres comuns, per exemple, pel que fa a la senyalització, que encara no l’hem posada.

–Com pot revertir-se la situació?
–S’han de posar més recursos perquè la Vall del Madriu pugui seguir sent una atracció turística a escala nacional. I entre tots hem de mirar com som capaços d’atreure comercialment més turistes i de donar a conèixer aquest patrimoni cultural. 

–Com poden contribuir a solucionar el problema de l’habitatge des de la parròquia? 
–D’entrada, cal tenir en compte que el tema de l’habitatge és un problema que va evolucionant. I crec que pot quedar bastant resolt si Espanya retira les sancions per declarar els béns a l’estranger, ja que estic convençut que hi ha molts pisos que estan tancats per aquest motiu. De tota manera, està clar que una altra part del problema és la manca d’oferta d’habitatge.

–Quina és la situació específica de Sant Julià?
–Aquí tenim molts pisos que estan a punt de sortir al mercat, com tres blocs a Nagol o dos més en un altre indret de la parròquia. A més, hi ha molts habitatges a punt de començar a ser construïts, concretament cinc blocs, i d’altres en projecte. Evidentment que no és a curt termini, però relativament aviat el problema podrà anar dissuadint-se.

–Com més pot ajudar el comú?
–Jo espero que el Govern integri tots els comuns a la Taula Nacional de l’Habitatge perquè entre tots puguem opinar i aportar solucions. Jo crec que els comuns tenim molt a dir. 

–I amb ajudes?
–El Govern té ajudes a l’habitatge, però el departament de Social del comú també està a disposició i crec que a dia d’avui es pot estudiar cas per cas. 

–Com està sent la relació amb els consellers de la minoria? 
–L’entesa és bona tot i que de moment només hem mantingut dues trobades de manera informal. La idea és fer reunions de treball amb ells per aclarir-los tots els dubtes que tinguin abans del ple del comú, ja que aleshores puc fer venir els tècnics perquè els ho expliquin ells mateixos. L’objectiu és donar-los la informació igual que a la resta de consellers i que em facin arribar aquella crítica constructiva que ha d’haver-hi per millorar tot allò que sigui possible.