«La realitat és tossuda. Ho tenim claríssim que guanyarem», va pronunciar la candidata del PS, Dolors Carmona, davant de la cinquantena d’assistents a la reunió de poble celebrada ahir al Teatre Comunal. El discurs no és nou, ja que l’entusiasme que respiren els socialdemòcrates de cara a les eleccions ve de lluny. Concretament des de fa «sis mesos», quan asseguren que van començar a treballar en la confecció del programa electoral. D’això li diuen «planificació», un dels eixos vertebradors d’una campanya en la qual, segons transmeten, estan corroborant les seves «percepcions».
«La capital tornarà a ser nostra. Comença el canvi», va exclamar el número quatre de la llista Pere Baró, qui va recordar la nit electoral del passat 7 d’abril on alguns dels congregats a la seu del partit van embogir després de vèncer per 12 vots a Andorra la Vella. En aquell moment, els socialdemòcrates anaven de la mà amb L’A sota el paraigües de d’Acord, però això ja és passat i Baró va encarregar-se de dibuixar un nou marc mental gràcies a la inestimable ajuda d’un cartell amb Photoshop. «La foto de les Azores 2.0», va etzibar en al·lusió a «Toni Martí, Marc Forné i Jaume Bartumeu», tres colors polítics que estan representats a En Comú per Andorra la Vella.
I entre crítiques a la gestió comunal dels darrers quatre anys i missatges d’eufòria vers les aspiracions electorals es va colar el veritable protagonista de la nit: el porta a porta. «El porta a porta et serveix per posar el termòmetre al dia a dia de la societat», va sostenir l’aspirant a cònsol menor, Sergi Gonzalez. A col·lació d’això, el número sis de la llista, Jordi Benet, va manifestar que «trobaré a faltar el porta a porta» passats aquests 14 dies de campanya, al que Gonzalez va replicar: «Són uns viciosos del porta a porta», en referència als dotze integrants de la llista. De fet, l’addicció del PS al porta a porta s’escampa de l’àmbit comunal. Prova d’això són els consellers generals Pere López i Roger Padreny, que van admetre ahir a l’auditori que tampoc s’han pogut resistir a entrar a cases alienes a demanar el vot.
Per dimensionar l’efecte del porta a porta que ha tingut en el discurs del PS, només cal parar atenció en l’origen d’una de les intervencions de Carmona en el debat televisiu de dimecres passat. Aquella cita en la qual assegurava que hi havia «200 rajoles trencades» neix al carrer Prat de la Creu número 16, on viu la Isabel, una senyora de 76 anys. En un principi va rebutjar-li l’entrada al dirigent del PS, però després de generar una certa complicitat li va admetre que, en el seu carrer, va caure pel mal estat de les rajoles. I es va trencar el braç. L’endemà Gonzalez es va dedicar «a comptar rajoles» i en va trobar un total de 96 en estat defectuós. Acte seguit, ho va comunicar a la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD), que li va rebatre la xifra: «No hi ha 96, hi ha 242 rajoles trencades». I vet aquí un gat, vet aquí un gos, que diumenge veurem si el porta a porta ha donat resultat.
