Si ahir vau veure els polítics aixecant la vista cap al cel, no era precisament per demanar la victòria a Déu. El meteorològic, és un dels factors més determinants en la participació electoral i un dia de pluja -o de massa sol-, pot acabar decantant els resultats. Diuen que si fa bon dia la gent prefereix marxar de la ciutat abans que passar per les urnes, i si plou, la mandra envaeix els votants i es queden a casa.
Diumenge va tocar sol i després de la forta nevada de dijous passat, les pistes obrien en condicions immillorables, però el sentit de responsabilitat dels encampadans va fer que molts combinessin l’oci amb el deure. Pel comú van desfilar famílies totalment equipades per pujar a pistes un cop exercit el seu dret a vot. «Si pogués jo també ho faria!», deia Esther Vidal, d’Agrupament Encampadà. La majoria de votants, però, ho va fer a l’inrevés: van gaudir d’un matí d’esquí i després van anar a votar a primera hora de la tarda.
La cap de llista d’En Comú per Encamp (ara oficialment cònsol major), Laura Mas, va preferir passar el dia en família. «Dinarem junts, farem un passeig amb les nenes i cap a les 7 de la tarda aniré a la seu del partit», comentava Mas just després de que la seva filla petita fiqués el sobre a l’urna. David Rios, del Partit Socialdemòcrata, tirava de tòpics i es congratulava «d’haver arribat a les urnes amb la feina feta» i de poder «celebrar la festa de la democràcia». Per la seva banda, Santiago Gonzalez, líder de Terceravia, feia broma amb els mitjans dient que arribava «mig adormit» després d’una nit amb amics que esperava, li «donés sort».
No hi va haver piscolabis però el que sí es va endur més d’un, és una bona relliscada
A diferència d’altres parròquies, els encampadans es van trobar un recinte electoral auster, sense cap piscolabis que els fes més amè el tràmit. Un digne «per molts anys» un cop dipositat el sobre (i que havia de ser respòs amb el seu degut «en vida de tots»), va ser la màxima distinció que van rebre. El que sí es va endur més d’un, és una bona relliscada només arribar al comú. El vestíbul acumulava la neu desfeta del carrer i va fer caure grans i petits. Exercint d’amfitrió, l’ara ja excònsol major, Jordi Torres, rebia els encampadans amb aquell somriure que només tenen els que marxen satisfets de la feina feta.
A les desenes de votants anònims s’hi van sumar el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, i la ministra de Turisme, Verònica Canals, que es van presentar al matí a deixar el seu vot i van marxar tan ràpid com havien arribat. Entre les rotllanes d’electors que es formaven al sortir de l’edifici, el més escoltat al matí va ser «a les generals hi havia més gent a aquesta hora». I és cert, a les dues de la tarda havia votat menys de la meitat dels encampadans cridats a les urnes.
A mitja tarda, l’activitat va ser més moguda. Havent descansat poc del bon dia d’esquí, famílies i parelles van anar arribant abans que toquessin les set. Alguns, però, van apurar fins el final i van baixar directament de pistes i és clar, amb la neu encara als peus, hi va haver més caigudes.
