És sabut que estudiar la història és important per no només conèixer el passat, sinó també el nostre present i futur. Més en el cas d’un país petit com Andorra, el qual té un gran rerefons històric que realment “poca gent coneix en profunditat i que va més enllà de l’inici de la sobirania amb els pariatges”, tal com ha indicat el doctor en història medieval i tècnic del patrimoni cultural al Consell comarcal de l’Alt Urgell, Carles Gascón.
Precisament, aquesta frase ha servit per posar en context el nou curs acadèmic anomenat ‘El Consell General d’Andorra: passat i present d’una institució parlamentària europea (segles XIII-XXI)’, el qual s’ha presentat aquesta tarda i que compta amb la col·laboració i divulgació de la Universitat d’Andorra i el treball d’investigació del doctor Gascón sobre “un possible vincle entre el moment anterior i posterior a la signatura dels pariatges”. Entrant en detall, el professor ha esclarit que hi havia “una estructura aprovada de persones representants d’Andorra que abans de tenir lloc la signatura dels pariatges, ja decidien sobre algunes competències juntament com a propis cosenyors”.
Altrament, ha estat el rector de l’UdA, Juli Minoves, qui ha esclarit que “aquesta candidatura que s’ha presentat des del centre universitari respon a un sentit i esperit investigador que els deixa molt satisfets amb aquesta col·laboració efectuada amb el Consell General que ha deixat la inscripció de 35 alumnes“, avançant, alhora, que enguany la universitat “introdueix dues noves carreres relacionades com són la de ciències polítiques i un altre de relacions internacionals i història“. Així mateix, també ha destacat que aquest curs d’estudi i divulgació del Parlament andorrà té una càrrega de dos crèdits europeus, que compta amb un professorat de “gran qualitat i luxe” i que serveix principalment per als estudiants que estan efectuant altres carreres.
Per la seva banda, el síndic general, Carles Ensenyat, ha volgut donar la seva perspectiva sobre una formació de la qual està convençut que repetirà edicions de cara l’any 2026 i 2027. “És cert que històricament hi ha hagut poca recerca de les institucions andorranes, com la del mateix Consell General com a organisme nacional únic, i fins a arribar a l’any 1982 li calia encara molta recerca“, ha esgrimit la màxima autoritat de la cambra. A més, ha fet èmfasi en que el vessant divulgatiu “és particularment rellevant en donar a conèixer a la societat les seves institucions i el passat del seu país”, recalcant que aquest estudi impulsarà a nous apassionats de la història a treballar i convertir-se en recercadors destacats“.
Un altre dels punts que ha volgut esclarir el doctor en història medieval és que a partir del segle XII “està tot bastant ben documentat; és a dir, un any més tard dels pariatges, però que abans del mateix segle 1.000 hi ha una gran història al darrere que no està tan detallada”. És per això que Gascón ha informat que prop d’aquesta data, se sap que hi ha “un moment clau on es va destruir un castell construït pel mateix Comte d’Urgell ubicat a la zona de Bragafolls (l’actual Sant Julià de Lòria) i que va ser enderrocat per les comunitats andorranes en considerar que aquest s’havia excedit en les seves competències“. A banda, també ha ponderat que al curs s’estudiaran aspectes relatius al sufragi de la dona.
Finalment, les tres ponències presentades per posar en context la formació han estat ‘Entre Roma i el món germànic: a la recerca dels orígens del parlamentarisme a Occident’, a càrrec de la doctora Cristina Yáñez de Aldecoa; ‘Les assemblees comunitàries a l’Andorra abans dels Pariatges (segles X-XIII)’, a càrrec del doctor Oliver Vergés Pons i, en darrer lloc, ‘El cicle dels Pariatges i la definició del Consell de la Terra (segles XIII-XV)’, que ha presentat l’introduït doctor Gascón.
