El llindar de risc de pobresa al Principat ha passat dels 12.000 als 16.100 euros anuals, un reflex inequívoc de l’augment del cost de la vida i del creixent abisme entre els més rics i els més pobres. Aquesta dada ens obliga a preguntar-nos: quin sentit té parlar de prosperitat econòmica si cada vegada més persones no poden cobrir les seves necessitats bàsiques?
Una economia sòlida no es mesura només pel creixement del PIB o pels indicadors macroeconòmics, sinó per la capacitat de garantir una vida digna a tota la seva ciutadania. La desigualtat persistent demostra que aquest objectiu està lluny d’assolir-se. És essencial que les polítiques econòmiques se centrin a redistribuir els recursos, protegir els més vulnerables i assegurar que ningú quedi enrere.
Si el país vol mantenir la seva estabilitat i cohesió social, ha d’afrontar amb valentia aquest desafiament. La prosperitat real no pot ser un privilegi per a uns pocs, sinó una realitat compartida per tots.
