La Plaça Coprínceps d’Escaldes-Engordany va acollir ahir a la tarda la PRIDE Andorra sobre l’orgull de la diversitat deu anys després. La jornada d’ahir, que va coincidir amb les que s’han celebrat aquest cap de setmana en molts indrets del món per commemorar el 50è aniversari de l’alliberament LGTBIQ als Estats Units, va ser una jornada reivindicativa per demanar que més drets per per a les persones homosexuals i transsexuals i que no s’estigmatitzi aquest col·lectiu. Avui en dia, malauradament encara trobem casos d’intolerància que encara que siguin aïllats, posen de manifest que encara hi ha molta feina a fer socialment i també políticament per avançar en una plena inclusió i participació d’aquestes persones.
Cal destacar que des del 1969, quan els homosexuals van sortir per primera vegada als carrers per protestar contra les càrregues policials en un bar de Nova York, s’han fet passos endavant que han permès reconèixer més drets del col·lectiu LGTBIQ. Tot i això, els processos han sigut lents i una mostra d’això ha sigut la validació del matrimoni homosexual, que en molts països no s’ha produït fins ben entrat aquest nou segle, i fins i tot hi ha països occidentals com ara Itàlia que encara no el reconeixen.
Andorra ha anat evolucionant en aquest aspecte, i al 2014 va permetre les unions civils de persones del mateix sexe, tot i que no es reconeixen com a matrimonis per no entrar en conflicte institucional amb el Copríncep Episcopal. Des del col·lectiu es demanara ara posar en marxa tots els recursos a l’abast i aplicar una legislació més concreta per a les persones transsexuals. Paral·lelament, la primera Pride d’Andorra també vol ser el catalitzador per crear una associació LGTBIQ, després de la dissolució de Som com Som. La inèrcia i el reclam del moviment és una mostra més que hi ha una percepció de canvi, malgrat que com en molts àmbits, alguns passos encara són lents.
