El 2011 va ser el quart any consecutiu en què es registra un augment dels delictes comesos per part de nois i noies menors d’edat. Com passa amb altres tendències, correm el risc que, com a societat, ens acabem acostumant a aquest increment continu i que ho acabem trobant com una cosa natural.
Afortunadament, a casa nostra tenim en marxa el Pla de prevenció de conductes delictives, amb una campanya informativa als instituts que es va iniciar el curs 2009-2010. De fet, molts joves desconeixen el Codi Penal i, sovint, estan convençuts que encobrir un company és un acte de lleialtat, ignorant que ells mateixos poden estar incorrent en un delicte com a còmplices. Molts no saben, per exemple, quines conseqüències penals té el consum d’haixix o altres drogues, o l’encobriment d’un amic que hagi comès un furt.
Per tant, la informació que es pugui transmetre des de les escoles i els instituts és una peça clau en la prevenció de la delinqüència juvenil –que en un futur pot esdevenir delinqüència a seques. Cal confiar en la pedagogia com a instrument transformador de la societat. Des de les escoles, s’ha d’explicar quins són els delictes i quines són les penes, amb un discurs que sigui dissuasiu per als joves. Però també s’han d’inculcar aquells valors que volem potenciar col·lectivament, començant pel respecte als altres i també a la pròpia persona.
En definitiva, no ens podem permetre el luxe de donar-nos per vençuts en la lluita per prevenir la delinqüència juvenil. Al cap i a la fi, sempre serà preferible la prevenció que no pas la repressió, encara que en última instància acabin sent necessàries accions en tots dos sentits.
Les xifres de l’any passat són preocupants: 149 menors van cometre un total de 171 infraccions penals. A més, més de la meitat d’aquestes infraccions –en concret, un 57%– van ser per delictes contra el patrimoni: robatoris, furts, apropiacions indegudes o danys dolosos. Els delictes contra la integritat i la llibertat de les persones van suposar un 39% de les infraccions comeses pels joves.
També hi ha un biaix de gènere quan es tracta de delinqüència juvenil: un 81% de les infraccions van ser comeses per nois. En aquest sentit, i apel·lant novament a l’escola i a la resta d’institucions educadores, com pot ser la mateixa família, caldria replantejar-se la pervivència de determinats rols i estereotips que puguin potenciar –i fins i tot premiar– l’agressivitat per part dels nois. Com a societat, tenim deures pendents.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
