El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), Josep Maria Mas, va assenyalar ahir, durant la presentació dels resultats de l’Informe econòmic del 2021, la inquietud i la preocupació que pot generar la Llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme en el sector empresarial i en els inversors. Així, Mas va assegurar que «la Cambra sempre ha defensat un creixement equilibrat i sostenible del país, que sigui respectuós amb el medi ambient», tot remarcant que els plans de creixement ja s’havien d’haver fet fa temps. A més, va valorar que cal planificar les decisions que es prenguin i acompanyar la llei amb un estudi que avaluï l’impacte social i econòmic de les accions.
Al seu torn, el cap de Govern, Xavier Espot, va fer saber que aquestes no seran «mesures traumàtiques» i que «no aturaran en sec la construcció del país». Alhora, va apuntar que simplement s’afegirà algun condicional o algun requisit addicional, assenyalant que «és molt raonable i legítim tenint en compte la situació en què ens trobem». Espot també va asserir que entén que hi hagi una inquietud per part de les empreses i de la ciutadania, però «demano confiança en el Govern, els comuns i els sectors econòmics, els quals seran consultats en l’elaboració dels directius d’ordenació».
Després d’aquestes declaracions, el president de la CCIS va reconduir el seu discurs i va considerar que si la situació «es gira per on ha dit el cap de Govern», pot ser que doni una altra visió o idea a les empreses, sobretot en el sector de la construcció, però va mantenir que «pensem que aquestes coses s’havien de dir i no podem ser més que la veu de l’empresariat, que per això estem representant des de la Cambra de Comerç al capdavant de les entitats».
La nova legislació, que es publicarà al BOPA aquesta setmana, també regula el creixement turístic, concretament els habitatges d’ús turístic. En aquest sentit, l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics va afirmar que presentarà al Tribunal Constitucional un recurs contra el projecte de llei, que estableix una moratòria de dos anys per aconseguir noves autoritzacions. Sobre aquesta qüestió, el cap de Govern va assegurar que l’associació no pot acudir directament al constitucional, ja que primer ho ha de fer per via ordinària. «Si està dins de les possibilitats que l’ordenament jurídic preveu, nosaltres ho hem de respectar», va indicar Espot, que també va exposar que «defensarem la nostra posició», ja que va considerar que no és just que es pugui anar venent indefinidament un pis i que la llicència no vagi associada al propietari, sinó a la unitat immobiliària. «Jo crec que això hagués creat un encariment i una especulació entorn d’aquests pisos enorme», va considerar.
Increment de salaris
Amb relació a la tendència inflacionista dels pròxims mesos, Espot va expressar que s’hauran de continuar implementant mesures per mitigar els efectes. Així, va informar que avui es produirà una nova trobada del Consell Econòmic i Social perquè hi pugui haver una concertació entre els sindicats i la patronal sobre l’augment salarial. A més, el cap de Govern va confiar que «s’assolirà una solució consensuada i que no caldrà que el Govern prengui una decisió unilateral». Per la seva banda, la Cambra de Comerç no és membre del consell. Tot i això, Espot va assenyalar que consultarà l’entitat i tindrà en compte el seu parer. Paral·lelament, Mas va asserir que «potser no ens correspon directament, però sí vetllar pel que representa una despesa per a l’empresa, i aportarem tot el que convingui», tot manifestant que qui està negociant és la patronal i «nosaltres li donarem la mà amb el que veiem que la podem ajudar».
Reptes a assolir
Des de la Cambra de Comerç s’han destacat 10 reptes de país per impulsar la millora de la competitivitat empresarial i de l’economia. D’aquests, Mas en va destacar la digitalització, i va encoratjar les empreses de beneficiar-se de les subvencions que ofereix el Programa de transformació digital. D’altra banda, el president de la cambra va incidir en la necessitat d’adoptar patrons d’austeritat i d’estalvi energètic. Finalment, va exposar la necessitat de reduir el dèficit d’infraestructures amb França.
