La Comissió Nacional de l’Habitatge es va reunir ahir per segon cop en un conegut hotel d’Escaldes-Engordany. Després de 22 reunions prèvies dels grups de treball en què van sorgir fins a 70 propostes, finalment es va acordar traslladar al Govern una vintena d’iniciatives de mesures de protecció, d’estímul i de governança amb l’objectiu que quedin recollides en la futura llei de mesures sobre l’habitatge del 2023 que s’ha d’aprovar al Consell General abans de final d’any. Una d’aquestes mesures seria augmentar els lloguers més baixos.
Segons va explicar el director de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), Josep Maria Pla, aquest increment seria superior a l’Índex de Preus al Consum (IPC), sempre que no suposi més d’un 30% dels ingressos totals de la unitat de convivència. «L’argument és que els més baixos poden correspondre a lloguers més antics que no han tingut cap increment i, per això, els propietaris d’aquests pisos s’han vist més perjudicats», va exposar. Per tant, els habitatges que tenen un preu per sota de la mitjana (9,2 euros el metre quadrat i 9,6 euros el metre quadrat per a aquelles persones que accedeixen a un nou lloguer) siguin sotmesos a un increment més elevat.
Al mateix temps, la comissió també va acordar donar suport a la pròrroga dels contractes existents segons l’IPC, tenint en compte que no es pot parlar de congelació en aquests casos perquè ara mateix la inflació s’ha enfilat fins al 6% a l’abril, precisament per l’increment dels preus de l’electricitat i dels lloguers. També veuen amb bons ulls la iniciativa vigent de l’augment del 10% per a la renovació dels contractes a cinc anys vista.
Avala la pròrroga dels contractres existents segons l’IPC i l’augment del 10% per la renovació a cinc anys
Un cop acabada la reunió, Josep Maria Pla va definir la situació del mercat de l’habitatge: «La tensió no és transitòria, sinó que ens hi hem instal·lat», va assegurar, i va identificar-ne tres causes. «La primera fa referència al model econòmic, que està basat en un creixement que implica l’augment de la mà d’obra i, per tant, de la població, que ha de llogar o comprar un habitatge, i no pas en promocionar i valorar els treballadors que ja viuen i treballen al Principat», va lamentar. També va parlar del model social, ja que «es crea una diferència entre els salaris i el preu de l’habitatge, que es fa inaccessible». I, per últim, del model institucional, que «no ens ha ajudat a resoldre els problemes enquistats».
Sobre els pisos buits, Pla va afirmar que cal una habilitació legal, i sobre la pròrroga de l’increment de l’IPC dels lloguers, ho va definir com «una pastilla per la tensió, que no resol el problema, ja que s’han de corregir les causes».
El ple de la comissió va acordar també publicar el model de contracte de lloguer per facilitar a les parts la regulació de la seva relació i la recollida de les dades del sistema d’informació de contractes d’arrendament que està en curs de desenvolupament, així com constituir dos grups de treballar per abordar les mesures per reduir els costos de la construcció i, en concret, de l’impacte de l’economia circular en aquests costos.
Igualment, es va acordar traslladar al Govern i als comuns l’interès d’analitzar una sèrie de propostes relatives a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme per disposar de sòl destinat a habitatge. A més, fer saber a les institucions la necessitat de compartir dades referents a la situació de l’habitatge i l’interès d’analitzar mesures fiscals per incentivar el mercat. Per últim, continuar treballant en el pla per al dret a l’habitatge i identificar vies per ampliar l’oferta i alleugerir la tensió actual del mercat.
La Comissió Nacional de l’Habitatge està integrada per alts càrrecs del Govern, representants dels comuns, el raonador del ciutadà, Andorran Banking, l’ACU (l’associació de consumidors i usuaris), l’Acoda (els contractistes d’obra), l’associació de propietaris de béns immobles, Càritas Andorrana, el col·legi d’arquitectes, l’AGIA (els agents i gestors immobiliaris) i el Fòrum Nacional de la Joventut.
