La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ha refermat la seva posició favorable a l’adhesió d’Andorra al Fons Monetari Internacional (FMI). A través d’un comunicat, la Patronal va mostrar la seva opinió després de rebre explicacions sobre l’acord per part del ministre de Finances, Eric Jover, en una reunió celebrada a la mateixa seu de la CEA el darrer dijous.
D’aquesta manera, segons va informar la patronal, alguns dels avantatges que l’ens té en compte a l’hora de donar suport al procés d’adhesió són «l’assistència tècnica en la lluita contra el blanqueig, l’assessorament especialitzat de primer nivell, l’homologació internacional i l’accés al finançament en cas de necessitat». I és que, segons apunten, malgrat que es preveu un rebot econòmic de cara al 2021, el context actual «ens deixa un escenari que augura un increment en el dèficit de les arques de l’Estat de prop de 200 milions d’euros». Concretament, segons les xifres que el ministre Jover ha presentat ja en diverses ocasions, el dèficit estimat pels anys 2020 i 2021 és de 188 milions d’euros, tenint en compte que la situació és canviant a causa de les característiques del virus de la Covid-19, el que ha portat al país a aquesta situació.
Així mateix, la CEA també va voler fer constar que «el Govern està implementant diverses opcions per donar seguretat a les arques públiques, més enllà de l’emissió de deute o de l’ampliació de crèdit amb les entitats bancàries del país». Aquestes opcions que va mencionar la Patronal inclouen negociacions d’operacions de crèdit amb el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) i també amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI), que segons va recordar la CEA en el seu text, es tracta d’«una entitat que permet optar a crèdits d’import elevat lligats a grans infraestructures».
Per tot, la CEA considera que «la voluntat del Govern és consolidar i ampliar les opcions per tal d’estar preparats en cas de necessitat».
Antiga demanda de la CEA
Segons va apuntar la patronal al seu comunicat, l’ens «ja fa temps que demana que el país s’adhereixi a l’FMI, ja que això milloraria el ràting de país, i de retruc, reduiria les despeses financeres, el que es traduiria en més disponibilitat pressupostària per destinar a la inversió pública». Així, segons va apuntar el president de la CEA, Gerard Cadena, «les explicacions que el ministre Jover ens va donar ens reafirmen en el nostre suport».
De fet, intentant establir una comparativa, Cadena va assegurar que «ser membres de l’FMI és com tenir una assegurança del cotxe, que val més no haver-la de recórrer, però sense assegurança no es pot circular amb garanties».
La quota a pagar, el gran dubte
Les darreres setmanes, l’adhesió d’Andorra a l’FMI ha despertat molt debat, entre representants polítics, institucions i entitats del país. Concretament, una de les qüestions que ha aixecat més polseguera al voltant de l’entrada al Fons és la quota a la qual el Principat haurà de fer front.
D’una banda, a principis de juliol, el conseller socialdemòcrata, Pere López, va acusar a Jover de mentir sobre el cost d’adhesió, i va alertar que els 101 milions de la quota suposarien «una reducció pressupostària» i «un endeutament». Des de l’altre bancal de l’oposició, el conseller de Terceravia, Josep Pintat, considerava l’entrada a l’FMI un «element molt positiu» que «pot aportar credibilitat i reputació al país».
Però el debat s’ha allargat tot el mes de juliol, al punt que el ministre Jover va organitzar una trobada amb la premsa per detallar l’evolució del finançament del país i de rebot, explicar el pagament de la quota d’entrada a l’FMI, on va destacar que el cost real seria d’un primer ingrés de 266.500 euros en un compte andorrà a nom del Fons i una taxa anual de 4.677 euros. Aquestes explicacions no van convèncer a l’excap de Govern Jaume Bartumeu que el darrer dimecres, en una roda de premsa, va acusar l’Executiu de «fer jocs de mans i números» per justificar el preu i va posar en relleu que «hi ha un element xifrat i són els 101 milions d’euros». H
