La inflació no ha parat de créixer durant aquesta primera meitat de l’any, passant del 3,6% del mes de gener al 7,6% d’aquest juliol, unes xifres que no s’havien assolit des de l’any 2000, quan l’Índex de Preus al Consum (IPC) va sobrepassar el 4%. Però la qüestió és, continuarà pujant la inflació? Arribarà al 10% a finals d’any? Segons les fonts, hi ha disparitat d’opinions. Des del Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra (COEA) consideren que no s’arribarà al 10%, mentre que l’Associació de Consumidors i Usuaris (ACU) creuen que s’entrarà en els dos dígits. Per part dels economistes, a més, precisen que la inflació continuarà creixent, però a un ritme menor a què ho ha fet a principi d’any, tot i que aquest pronòstic pot variar en funció de l’actualitat geopolítica. «Els colls d’ampolla que han produït inicialment la inflació es poden anar acabant perquè s’equilibren amb l’oferta i la demanda, però els efectes geopolítics són més imprevisibles», va argumentar el degà del COEA, Eduard Jordi.
«La situació actual ja comença a mostrar les actuacions dels bancs centrals europeu i nord-americà; també les energies comencen a baixar, cosa que no vol dir que baixi la inflació, sinó que ens dona esperances que no continuï disparada», va valorar Eduard Jordi. Ara bé, «no plou de la mateixa manera a tot arreu, ja que als consumidors els hi pugen els costos a curt termini, i a llarg termini no hi haurà problema si això es repercuteix en els salaris, serà temporal, però si no és així afectarà la capacitat adquisitiva, tot i que també s’ha de mirar la repercussió per a l’empresari, el que fa que la maquinària funcioni; si no són capaços d’abordar l’entorn inflacionista serà molt més terrible», va afegir.
Des del COEA aclareixen que no és el mateix la inflació que es porta d’any amb la interanual. Així doncs, el 3,3% final del 2021 ja s’hauria repercutit en alguns salaris, però faltaria el marge que hi ha fins al 7,6% actual. En aquest sentit, fins a final d’any no es faran les revisions salarials a partir de l’IPC, en els casos en què es consideri oportú per part de l’empresari o que ho obligui la llei. Per un altre costat, «els preus de l’energia tornaran a baixar un dia o altre, i quan baixi la inflació no abaixaran els salaris. És molt difícil que una empresa abaixi salaris, només es fa en casos de supervivència, perquè li cal ser atractiva per retenir els treballadors que necessita».
Amb aquest estat de coses, hi hauria la possibilitat de tornar a una situació de crisi? «El risc de crisi d’inflació alta i creixement baix hi continua sent, però depèn de l’habilitat dels bancs centrals de controlar la inflació sense malmetre l’economia», va explicar Jordi. Ara bé, «si mires els mercats de renda fixa i variable, que solen ser anticipats, sobretot les borses, que reaccionen abans que les crisis, ens adverteixen clarament que pot venir una crisi, i per això hi ha hagut unes correccions tan fortes i el petroli està baixant. Els mercats s’anticipen com si vingués una crisi, tot i que no sé si vindrà o no», va afirmar.
El comportament de la borsa podria anticipar una crisi, un escenari «actractiu» per al país
I això com afectarà Andorra? Segons el degà del Col·legi d’Economistes, «no estem aïllats del món i si hi ha una crisi internacional, sectors com el turisme ho patirà, però, en canvi, el país continua sent atractiu, ja que com més crisi hi ha al nostre voltant, més atractiu és, perquè les polítiques fiscals dels països veïns s’endureixen i nosaltres tenim un model molt atractiu que provoca que acabi venint gent, cosa que ja hem vist amb la covid, el període durant el qual ha vingut més inversió estrangera i més residents». Així, «curiosament, en moments de crisi, a Andorra no li va tant malament gràcies al seu propi model».
Pel que fa als productes o sectors que poden fer pujar la inflació en el futur, Jordi creu que hi haurà una tendència a l’alça en l’àmbit de l’habitatge, i en aquest sentit «no ajuda» reduir l’edificació, tot i que «ho comparteixo», perquè pot incrementar la inflació. Per altra banda, el component energètic «s’anirà situant», però «hi ha un efecte retardat amb tota la resta de la cadena de producció». D’aquesta manera, «intueixo que començarem a veure increments de preus que no seran d’alimentació i energia, sinó d’un component retardat d’altres sectors».
Per la seva part, el president de l’ACU, Lluís Ferreira, va afirmar que «la situació és preocupant», perquè «les nostres previsions continuen sent les mateixes, no han variat», ja que «les matèries primeres han augmentat igual que els hidrocarburs, i també hi haurà augments en els serveis digitals», així que «és un problema global i no només d’Andorra», però «nosaltres tenim el condicionant que tot ens arriba per via terrestre». «Si al final es compleix l’IPC del 10% –va augurar–, ens podem trobar que tot el que s’ha fet aquests darrers anys se’n vagi en orris; el 2008 vam tenir una crisi econòmica, hem tingut una de sanitària i ara estem arribant a una crisi social, perquè hi ha molta gent que busca alternatives fora, i quan passa això és que la situació és molt greu».
