L’Associació d’Assessors Tributaris i Fiscals (AATF) va advertir dels riscos associats a poder crear una criptomoneda andorrana. Tot i que la regulació d’aquest mercat és una bona iniciativa per diversificar l’economia del país, una qüestió és «dotar d’un marc legal i una altra és parlar de què Andorra pugui crear una moneda digital quan forma part de la zona euro» va manifestar el president de l’Associació, Marc Vilallonga.
Aquest assumpte va sorgir després que a finals del mes de gener entrés a tràmit parlamentari la Proposició de llei de la representació digital d’actius pels grups parlamentaris de la majoria (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos). Aleshores, el president suplent del Grup Parlamentari Liberal, Marc Magallón, destacava que un dels beneficis que aportaria la regulació d’aquest mercat per a les administracions públiques seria «la possibilitat de crear una moneda pròpia nacional (criptomoneda) o d’emetre deute públic digital». Aquesta afirmació provocava la reacció dels assessors fiscals demanant prudència davant la iniciativa perquè la capacitat d’Andorra per a dur-la a terme és limitada.
Cal recordar que l’acord monetari amb la Unió Europea, ratificat el 2011 i que va entrar en vigor el 2012, suposa que el Principat pot utilitzar euros, que es reconeixen com a moneda oficial, però sense formar part de l’Eurozona. El fet que Andorra no formi part de l’Eurozona suposa que no es poden prendre decisions en qüestions de política monetària, tot i que sí que s’apliquen en el territori andorrà i, en conseqüència, el Principat ha d’incorporar, des de la seva entrada en vigor, tota la legislació europea en aquesta matèria. Per tant, retornant a la qüestió de crear una moneda virtual andorrana, «la probabilitat de dur-la a terme és reduïda» en el sentit que hauria de valorar-se abans com afectaria aquesta iniciativa a l’acord monetari, com va apuntar el vicepresident de l’AATF.
En aquest sentit, és necessari definir amb més claredat si el futur és fer que desaparegui l’euro a Andorra substituint-lo per una criptomoneda nacional o que totes dues concorrin alhora al país. Un altre aspecte a tenir en compte és que cal conèixer si la nova divisa digital andorrana estaria basada en deute o en la no traçabilitat dels propietaris. Aquí es troba una altra problemàtica, ja que si es basa en la confiança i no en els recursos econòmics caldria veure fins a quin punt podria suposar algun conflicte amb la UE.
Altres països
Veneçuela, la Xina, Rússia, Israel, Dubai, Suïssa, l’Iran, Suècia o les Illes Marshall són exemples d’altres països que han manifestat la seva intenció de desenvolupar aquest tipus d’actius amb raons molt variades des d’evadir sancions internacionals, reemplaçar els diners en efectiu promovent l’adopció massiva de criptomonedes, fins a posar-se a l’avantguarda en tecnologia financera. En una part de la balança es troba el cas de Veneçuela, concretament a finals de 2017, el president anunciava el llançament d’una divisa virtual anomenada petro recolzada pel petroli del país. Aquest projecte va ser concebut com una solució als problemes econòmics que afronta el país, tot i que mitjans internacionals també van apuntar aleshores que «sorgia com una alternativa per combatre les sancions imposades a importants funcionaris del govern». En l’altra part de la balança parlem de Suècia on el seu Banc Central, el Riksbank, va donar a conèixer els seus plans de crear una criptomoneda amb el nom de e-krona el novembre de 2016. En el seu cas, aquesta iniciativa tenia com a objectiu disminuir la quantitat de monedes i bitllets en circulació en el país nòrdic.
Un euro virtual
La Unió Europea va mostrar ja el 2019 la voluntat de crear un euro digital, però les discrepàncies entre els diferents Estats que conformen la zona euro al respecte ha fet que resti en stand by. La idea per la qual aposta el Banc Central Europeu (BCE) és la de crear un euro virtual que complementi l’euro físic, com una realitat alternativa a les criptodivises amb més confiança per l’inversor, ja que estaria totalment regulat i custodiat pel mateix BCE. En referència a aquest assumpte i en línia amb el que es va proposar des d’Andorra, cal fer esmentar que el conflicte d’interessos amb el BCE va impedir a Estònia llençar la seva pròpia criptomoneda, el estcoin, perquè la idea de la Unió és evitar que els Estats de l’Eurozona emetin monedes virtuals que competeixin amb l’euro.
Llei d’actius digitals
Les qüestions que més preocupen a Vilallonga respecte a la llei es troben relacionades amb la protecció de l’inversor perquè «no té un coneixement profund d’aquests instruments financers que són molt volàtils i que tenen un risc associat a ells important». El segon aspecte és com frenar o com a mínim intentar limitar l’ús d’aquestes monedes per al finançament d’activitats il·legals, com el blanqueig de diners o el terrorisme. Respecte a això, Vilallonga va afirmar que «és una bona notícia que l’AFA es trobi darrere la llei». Per últim, cal veure fins a quin punt les regulacions no van a menys velocitat que la pròpia tecnologia.
