El tren segueix endavant malgrat que la Covid-19 hagi obligat a aturar el projecte durant uns mesos. Ja ho va anunciar a principis de juny el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra (CCIS), Miquel Armengol, qui a mitjans de setembre també va anunciar a EL PERIÒDIC que s’ha lliurat a l’Executiu una anàlisi dels punts a treballar i un pressupost per desenvolupar l’estudi. «Està previst fer una reunió per parlar sobre aquesta proposta que hem elaborat a les reunions», va apuntar, també detallant que, de moment, ha estat ajornada per la situació d’aïllament del cap de Govern, Xavier Espot, en haver estat en contacte amb un positiu.
L’estudi per a la construcció de la xarxa viària que aproparia Andorra a Europa segueix el previst: connectar Tolosa, Andorra i Barcelona. És per això, que des de la Cambra apel·len que el pla mestre «agrupa i opera pràcticament a tot el continent», en un moment en què també seria favorable en tant que el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar la voluntat de potenciar les connexions ferroviàries o regionals, fent menció a la línia que va de Tolosa a l’Hospitalet. «Per la banda catalana també s’està arreglant, per tant, és un moment que coincideixen», va afegir Armengol.
En aquesta línia, el president de la Cambra va comentar que a principis d’aquest mes es van posar en contacte amb «un representant de les cambres de comerç catalanes per si estan interessats a reunir-se amb nosaltres per les infraestructures», mentre que el gerent de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) , Iago Andreu, va afegir que també s’ha fet una visita a l’associació multisectorial catalana Ferrmed, ja que el seu objectiu és unir el nord i el sud d’Europa a través d’un gran eix ferroviari. «Tothom s’està movent», assegurava Andreu, qui també manifestava que «això és bo, que totes les institucions públiques i empresarials ens movem per veure quines possibilitats hi ha». Així, des dels organismes recorden que hi ha previst reunir-se amb Renfe, SNCF i la Cambra de Comerç d’Occitània.
Cap cost pel Govern
Més enllà de les converses per a la viabilitat tècnica del projecte, Armengol va exposar que el tren «no ha de suposar cap cost pel Govern» ni «cap inversió pel país». D’aquesta manera, va especificar que l’Administració està valorant possibles fonts de finançament, a part del Fons Monetari Internacional (FMI).
«Dins dels fons de les entitats d’ajudes que ha negociat el Govern, n’hi ha un d’específic pel qual són les infraestructures i ja s’hi està en contacte», va declarar, tot preveient que la inversió es podria originar «per aquí». El president de la Cambra va incidir en aquest aspecte argumentant la importància d’analitzar les ajudes que es poden oferir des dels organismes europeus perquè «són inversions molt costoses». A més, va considerar que «per la banda espanyola i francesa hi poden ser».
I és que Amengol va assegurar que «pel que fa als inversors no hauria d’haver problema», destacant que s’està treballant amb grups dels Emirats Àrabs i Europa que tenen «tota l’experiència i més». A més, per altra banda, va reafirmar que el plantejament de la construcció no s’ha modificat pel que fa al soterrament, també tenint en compte que «avui en dia tècnicament tot és possible». En concret, va apuntar que s’opta per una infraestructura soterrada per la facilitat de travessar el país per sota, així com perquè l’impacte mediambiental té un «risc nul». Tanmateix, des de la CEA van insistir que el projecte encara es troba en una «fase molt incipient», mentre que des de la Cambra marcaven que «si es tira endavant el projecte, potser parlem [d’enllestir-lo] d’aquí a cinc o 10 anys perquè és complicat i els estudis s’han de fer».
