Andorra afronta des de fa temps una important manca de mà d’obra en sectors com l’hoteleria, la restauració, la construcció o el comerç, malgrat el creixement desmesurat de la població. El cost de l’habitatge, les quotes per accedir al mercat laboral o la dificultat per trobar professionals qualificats són les principals causes de la problemàtica. En el cas d’altres petits països com San Marino o Liechtenstein no s’experimenta la mateixa casuística, o almenys no és tan evident com en el cas del Principat. El professor de dret del treball de la Universitat de Barcelona, José Luis Salido, assegura que “avui en dia parlar de la problemàtica que té Andorra o Espanya amb la immigració donaria per a molt, mentre que en aquests països no hi ha indicis que tinguin problemes en aquest sentit”.
Tot i això, Salido posa en relleu que, com en el cas del Principat, el sector dels serveis i el turisme a San Marino “juga un paper important en l’economia”, malgrat que també compta amb “un sector manufacturer ben establert”. Un dels avantatges en matèria laboral d’aquest país és que disposa “d’una flexibilitat contractual important” que els ha permès no ser tan rígids a l’hora de fer les contractacions com sí que succeeix entre els grans països europeus. “Si cal fer un contracte per tres dies, el fan”, assegura. En aquest sentit, l’expert assenyala que aquest també és un dels elements diferenciadors d’Andorra i alerta que “en el moment en què no pots contractar i tens unes rigideses importants dins del món de la contractació, s’acaba aquesta flexibilitat”.
En el cas de Liechtenstein, destaca que està molt ben establert el mecanisme de la medicació – també explorat a Andorra –, que obliga a resoldre els problemes entre empreses i treballadors mitjançant la conciliació i el “poc ‘rifi rafe’ jurídic”, mentre que també compta amb una “normativa laboral petita” i una menor intervenció de l’Estat. Quant a San Marino, “hi ha un respecte a la tradició i a les famílies”, i aquest pot ser el motiu pel qual “no calen tantes normes”.
Pel que fa a algunes de les diferències, tant a Liechtenstein com a San Marino no hi ha salari mínim, no tenen signats la majoria dels convenis internacionals amb la resta de països europeus i tampoc disposen d’una llei sindical com la d’Andorra. Per no tenir, afegeix, San Marino no compta “ni amb una jurisdicció laboral”, per la qual cosa “només hi ha jutges civils que entenen d’aquestes qüestions”. El que sí que funciona en aquests països en detriment del Principat és l’establiment de negociacions entre els treballadors i els empresaris. “Hi ha més establiment de treball en base a negociacions col·lectives que no pas per part de l’Estat”, conclou.
