La imposició d’aranzels comercials per part dels Estats Units sota l’administració de Donald Trump ha provocat una onada de reaccions crítiques a escala global. La Unió Europea, el Regne Unit, la Xina, Austràlia i diversos països europeus —inclosos alguns considerats aliats de Washington, com Itàlia— han expressat la seva oposició a la mesura, advertint de les greus conseqüències econòmiques que pot comportar una escalada en la guerra comercial.
Andorra es troba entre els estats afectats, amb un aranzel del 10% aplicable als productes exportats al mercat nord-americà. Altres petits estats europeus també han estat inclosos en la mesura: Liechtenstein haurà d’afrontar un gravamen del 37%, mentre que Mònaco i San Marino comparteixen el mateix percentatge que el Principat.
Els avisos sobre l’impacte d’aquesta política proteccionista han estat contundents. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha parlat de conseqüències “devastadores” per al comerç internacional. En una línia similar, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha assegurat que defensarà l’interès nacional del Regne Unit i ha qualificat aquest dijous com un “punt d’inflexió” en els preparatius per respondre a l’escalada. Tot i això, ha deixat la porta oberta al diàleg amb els Estats Units: “Mantenim la intenció d’aconseguir un acord. Ningú guanya amb una guerra comercial”.
La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, també s’ha desmarcat de la postura nord-americana. En un missatge a les xarxes socials, ha titllat d’“equivocada” la decisió de Trump i ha assegurat que “no afavoreix ningú”. Meloni ha afegit que Itàlia actuarà en defensa dels seus interessos econòmics i dialogarà amb la resta de socis europeus.
Per la seva banda, el cap de govern suec, Ulf Kristersson, ha defensat el lliure comerç com a eina de prosperitat compartida, tot il·lustrant les connexions econòmiques entre països: “Els americans poden escoltar música a través d’Spotify, i els suecs en els seus iPhones”. Ha lamentat que els EUA optin per “limitar” el comerç amb noves barreres i ha advertit que una guerra comercial “empobriria la població i faria el món més perillós”. Malgrat tot, ha assegurat que Suècia continuarà treballant amb la UE per frenar l’impacte dels aranzels.
La reacció crítica també ha arribat des d’Austràlia i la Xina. El primer ministre australià, Anthony Albanese, ha qüestionat l’argument dels “aranzels recíprocs” esgrimit per Trump, recordant que un aranzel zero per ambdues parts seria la veritable reciprocitat. Ha qualificat la decisió de “sense base lògica” i contrària a l’esperit de col·laboració entre aliats. Mentrestant, la Xina ha expressat el seu rebuig frontal als nous gravàmens, que en el seu cas arriben fins al 34% per a les exportacions cap als EUA.
