Amb l’objectiu de donar eines als clients, el director de gestió d’actius de Crèdit Andorrà, Ignacio Fonseca, pronunciarà aquest vespre una conferència sobre educació financera. Tot i la situació econòmica complicada, ara també és un bon moment per invertir. Només cal triar bé.
–Creuen que els clients estan poc informats i volen que ho estiguin més?
–Ens preocupa des de fa temps que la formació financera de la societat és baixa i te n’adones quan venen clients que són grans professionals.
–Els va bé que estiguin informats?
–Això no és una ciència exacta, sinó que hem d’intentar entendre quines són les necessitats del client, veure com està el mercat i mirar de quadrar el cercle. Per això és important que tingui una certa formació, perquè ha d’entendre pros i contres dels productes. No hi ha res meravellós, ja que si hi hagués un producte únic no estaríem aquí, sinó que ja l’hauríem comprat. A internet hi ha molta informació, però no tota és precisa, i de vegades es malinterpreta i es pensa que s’ha trobat la gallina dels ous d’or i no és així.
–El perfil d’inversor és ampli?
–Tenim tot el ventall de clients i els tractem amb equips especialitzats, perquè la solució per un de 10.000 euros no és la mateixa que per un de 30 milions per capacitat de diversificació, ja que hi ha alguns productes que tenen inversions mínimes. Però que el client tingui mínimes nocions és igual de rellevant en tots dos casos.
–Per culpa de l’elevada inflació, els tipus d’interès estan alts. És un bon moment per un dipòsit?
–El petit estalviador és el que més ha patit els darrers anys. El 2008 els tipus van baixar tant que van estar en negatiu molt temps. L’opció de fer un dipòsit i fer bullir l’olla llavors es va acabar i, a més, a molts països et cobraven per tenir diners al compte corrent, no pas a Andorra. Ara comença a ser interessant fer dipòsits perquè comencen a pagar-te. El BCE ha pujat 75 punts bàsics el mes passat per sorpresa. L’euríbor a 12 mesos ha passat de -0,50 a principi d’any a 2,30 aquesta setmana. Així, un dipòsit a un any es pot pagar avui a 1,90 o 2%. D’aquí a tres mesos, si el BCE continua pujant tipus, potser es pot fer per sobre del 2%.
–El consell seria diversificar?
–Independentment del patrimoni, cal diversificar. La nostra àvia ens deia que no poséssim tots els ous al mateix cistell perquè si cau es trenquen tots. Com que el dipòsit és el que té risc més baix, el client dorm millor, però el consell sempre és diversificar. Els fons d’inversió els pots comprar per 10 euros, alguns ho fan a curt termini, màxim 18 mesos, o renda fixa, que són venciments més llargs, o la renda variable, amb la qual has d’estar pendent de les oscil·lacions.
«No hi ha res meravellós, perquè si hi hagués un producte únic no estaríem aquí, sinó que ja l’hauríem comprat»
–Si anem a renda variable hi intervé el risc. Com es gestiona?
–Amb la diversificació. La por no és igual si tens el 100% en renda variable que si tens el 90% d’actius a poc risc i el 10% en risc. Tenim clients que senten aversió i d’altres que li agrada molt, així que els has de conèixer. Aquí és on és rellevant la seva mínima formació, perquè et sàpiga explicar el motiu de triar una determinada inversió. No és el mateix invertir per tenir diners perquè els fills han d’anar a la universitat d’aquí a cinc anys que la jubilació, per la qual em falten 30 anys. Com més anys falta per necessitar els diners, més risc pots agafar, perquè els estudis i la història et demostren que si inverteixes en renda fixa tindràs menys variacions però menys rendiment. En canvi, en renda variable tindràs algun ensurt, i ara estem en any d’ensurt, però a la llarga dona molt més.
–Si van passant els mesos i els números estan en vermell, què s’ha de fer?
–És un any molt difícil, sobretot per l’inversor de renda fixa, perquè el de renda variable està més acostumat a alts i baixos. En renda fixa portem més de 15 anys en tipus molt baixos. Per fer-ho més clar: deixes 100 euros a una empresa a cinc anys i cada any em pagarà un 1%. Si els tipus pugen, aquest 1% ja no és atractiu, ja que el preu d’aquest producte cau i com més alt és el venciment més cau el preu. Això és el que viu avui la renda fixa, i sovint costa més d’entendre, ja que és fixa si s’aguanta fins a l’horitzó temporal. En canvi, qui ha tingut diners al compte corrent ara és un bon moment per invertir. Com que els tipus són més atractius, es poden fer productes de renda fixa, perquè si abans et pagaven un 1%, ara et poden pagar un 4%.
–Insisteixo, el que té números vermells, què ha de fer?
–Si hem fet bé la feina com a assessors, ha de tenir el perfil de risc adequat. Així, li hem de demanar paciència, perquè si esperes el venciment la renda fixa es recuperarà; si has posat 100 et tornaran els 100, a no ser que l’empresa faci fallida. Al de renda variable, s’ha de veure l’estructura de cartera. Si és molt arriscada, s’hauria de reconduir i vendre els actius més afectats per la conjuntura. En aquest cas, perds però guanyes tranquil·litat. Quan la gent perd no vol vendre. Però si ho vens i compres un altre producte que es recuperi més ràpid que el que tens, és millor. Perquè no tot el que baixa, puja, de vegades sí i de vegades no. S’ha de veure la posició global del client, quin risc té i en quins sectors està.
–És imprescindible tenir un pla de pensions privat?
–Sí, crec que sí. El sistema de seguretat social a tots els països avui en dia no és sostenible. Cada vegada vivim més temps i la corba poblacional és la que és, hi ha menys gent activa i més jubilats. Així, és molt interessant tenir-lo i te’l pots fer tu amb una cartera o pots buscar ajuda professional a qualsevol banc.
–A més, n’hi ha de molts tipus.
–No és el mateix el que proposaria a un client de 30 anys que de 50. En funció del període, pots assumir més o menys risc. Si mires períodes de 10 anys, la gran majoria de borses estan en positiu, però entremig has tingut molts ensurts. Si agafes tres anys, pots tenir un any dolent.
–Els anys dolents són cíclics?
–Sempre. El tema és quant dura el cicle, i en això l’economia està canviant. Quan jo estudiava en relació amb el que hem viscut ara, mai havia passat que els tipus d’interès estessin en negatiu a tot el món.
«Intentem que la gent que obre carteres, tingui els diners invertits molt de temps sense tocar-los; és quan li treus tot el suc»
–La teoria segons la qual amb el temps en la renda variable sempre acabes guanyant és inamovible?
–Tenim un històric llarg des del 1900. Si l’economia tira endavant, les borses acaben pujant, perquè no reflecteixen res més que el creixement econòmic. Indiquen, ara com ara, els beneficis futurs de qualsevol empresa. Fins ara, el creixement ha estat positiu. No al mateix ritme, però és positiu. La tendència és que es repeteixi i que acabi sent positiu en un determinat període. Pot trigar més o menys, però acaba passant.
–De mitjana, hi ha més gent que guanya o que perd?
–Hi ha més gent que guanya. Ara bé, la gent es queixa molt més quan perd. És molt relatiu guanyar o perdre, perquè quan perds i abans has guanyat, no estàs perdent, sinó que potser estàs guanyant menys que abans, ja que es mira el màxim i no la inversió inicial. Si agafes la inversió inicial, la gran majoria guanya diners.
–Passa més temps amb els diners invertits o gaudint dels beneficis?
–Proposem reinvertir i no gaudir dels beneficis, perquè hi ha un factor, el tipus d’interès compost, amb el qual el benefici és més elevat. És a dir, cal reinvertir els diners que no necessitis i després treure beneficis i fruir-los. Tot i que als bancs no ens agrada que la gent gasti, al final els diners són per gaudir-los. Intentem que la gent que obre carteres, tingui aquests diners invertits molt de temps sense tocar-los, ja que és quan li treus tot el suc.
