Cada 6 de gener són milions el nombre de nens i nenes que celebren amb entusiasme l’arribada dels aclamats Reis Mags d’Orient i la seva cavalcada, una tradició que ha perdurat a Europa i a la resta del món des de fa moltes dècades. És important recordar, en aquest sentit, que segons recull la cultura cristiana, aquests “visionaris” van arribar a terres del Mig Orient per adornar al nen Jesús i oferir-li així regals de gran valor, com or, encens i mirra. Tot això se sap per què s’ha concretat en un llibre, però val la pena saber a què es dedicaven aquests personatges i quines són les parts que van succeir realment de la seva història des de diferents prismes històrics i teològics.
La Bíblia, la senya més creguda
Si prenem la seva anàlisi des d’un punt de vista bíblic, l’única referència que detalla el llibre sacrat és a l’Evangeli de Mateu, que narra com un grup de mags van seguir el rastre d’una estrella fins a Betlem per rendir homenatge al nounat rei dels jueus; el nen Jesús. Això sí, Mateu no va especificar ni quins eren els seus noms reals, com tampoc el seu número ni la condició de ser reis. Aquests detalls, és important saber, es van anar afegint conforme el pas del temps bastant-se en la informació d’altres fonts bibliogràfiques, així com en tradicions i representacions artístiques.
Més detalls per la tradició apòcrifa
Una versió menys coneguda dels Reis Mags la conceben els evangelis apòcrifs, uns textos no tan famosos com el primer que no van ser reconeguts com a canònics per l’Església, i que, no obstant això, contenen informació molt valuosa sobre la vida de Jesús que també ha transcendit per la història dels reis. Alguns d’aquests manuscrits sostreuen quins eren els seus noms, el país d’origen o les seves edats i trets físics. En aquest sentit, al Protoevangeli de Santiago els titlla amb els noms que han transcendit: Melcior, Gaspar i Baltasar, mentre que l’Evangeli armeni de la infància els situa a les localitats de Pèrsia, Índia i Babilònia. Pel que fa a l’Evangeli de Pseudo-Tomàs, els descriu als tres com un ancià, un jove i un nen.
La simbologia del pensament patrístic
Els pares de l’Església cristiana van esdevenir els primers teòlegs que van dur a terme la interpretació de les escriptures i d’elaborar, en conseqüència, la doctrina dels Reis Mags. Per aquest motiu, van atribuir a la seva història un component simbòlic i profètic. De manera que els raonadors antics com Orígens o Tertulià els consideraven “representants de les nacions paganes que es convertirien al cristianisme” o com a reis de Sabá i d’Aràbia com van especificar al Salm 72. Altrament, el pensador Agustí els va relatar com a “energies de fe, esperança i caritat”.
La representació medieval
Un altre punt interessant que recrea la imatge dels reis més estimats del món és el que es va descobrir plasmat en l’art de l’època medieval en diverses obres; com ara en pintures, escultures o mosaics. Val a dir que en aquestes representacions gràfiques han perdurat aspectes que avui relacionem intrínsecament amb la figura dels reis mags, com el fet que fossin tres, la vestimenta característica d’Orient i els regals de l’or, d’encens i mirra, així com la pròpia decoració al nen Jesús. Altrament, es van introduir algunes novetats com la diferenciació de les edats, atribuint per exemple el tret d’ancià a Melcior o les races per simbolitzar “la universalitat de la salvació”.
La devoció popular, el punt actual
Finalment, el dibuix en l’actualitat d’aquests visionaris i el seu rol de reis es va acabar convertint en tota una veneració pel món cristià que s’ha aconseguit estendre més enllà d’Orient; regió on se’ls considera “sants” i amb una capacitat de dur a terme miracles i relíquies. Cal concretar que al món occidental es va començar a popularitzar la tradició un cop es van traslladar de l’antiga Constantinopla fins a Colònia les suposades restes d’aquests reis al segle XII, deixant així una catedral per guardar-los. A partir de llavors, els Reis Mags han esdevingut un objecte de peregrinació, així com la imatge de múltiples llegendes i festivitats com la famosa cavalcada de la nit del 5 de gener que hem viscut amb tanta emoció!
