Aquest Sant Jordi, les parades de llibres a Andorra no han estat només aparadors de literatura, sinó reflexos d’un país que escriu, il·lustra, edita i estima les seves pròpies històries. Enguany, la Diada ha reunit autors d’Andorra i també veus vingudes de fora, totes elles amb un vincle comú: la voluntat de compartir allò que han creat. Cadascun dels autors —i autores— ha aportat veu, mirada i passió, convertint la jornada en una celebració viva de la cultura, les paraules i la proximitat.
L’escriptora Belén Montero, autora de la saga ‘Cloacas de lujo’ – i protagonista del darrer número de la revista ASTYLE-, ha presentat els seus dos primers llibres a Barcelona: “És un pass molt gran estar aquí a la Diagonal de Barcelona. És sortir de la meva zona de confort, però havia de fer-ho“, ha explicat Montero per a aquest mitjà, tot indicant que la primera venta ha vingut donada per una jove que s’ha interessat per la sinopsis del llibre en passar per davant de l’estand. “Ha sigut un moment meravellós. Hem pogut compartir una estona de conversa i ha sigut molt gratificant”.
Entre roses i llibres, Marta Auñon ens convida a descobrir ‘El Manuscrit’, una novel·la policíaca que parteix de la realitat econòmica d’Andorra el 2008 i la transforma en una ficció trepidant. “Nosaltres hem fet una mini peli de dos minuts amb actors”, ha explicat, parlant amb orgull del book tràiler dirigit per Hèctor Romance i produït per Alca Films. El protagonista, Artur Seguí, és un policia compromès, embolicat en una trama que passa per persecucions a través d’Andorra, Espanya i França, i gira entorn d’un misteriós maletí. “Aquest llibre és només el començament d’una saga de sis”, ha afirmat.
D’altra banda, Andreu Bosch rescata les paraules de Marian Vayreda en ‘La fi del Renegat i altres narracions’, un recull d’històries breus de finals del XIX. “És realisme rural amb personatges molt vitals i un llenguatge molt arrelat al territori”, ha dit Bosch, qui ha realitzat ell mateix l’edició, l’estudi i la notació de l’obra. L’editorial andorrana Marinada ha apostat pel projecte, veient-hi una connexió directa amb la vida dura de muntanya i els oficis d’èpoques passades que encara ressonen al país.
Amb una veu emocionada i orgullosa, Gisel Micó representa el seu pare, el bomber i músic David Micó, autor de ‘El Último Blues’. “És una novel·la romàntica amb un protagonista músic internacional d’aquí d’Andorra que busca l’amor”, ha apuntalat. L’obra ha sortit fa poc més d’un mes, però l’acollida ja ha estat molt positiva. “El meu pare avui signa a Barcelona, però jo sóc aquí perquè la història també és nostra, també és d’Andorra”.
Amb ‘Vive EOP!!’, Eva Ortas ofereix un manual de filosofia vital pensat per a infants, però amb un missatge capaç d’arribar a qualsevol edat. No es tracta d’una història, sinó d’una actitud: viure amb entusiasme, passió i optimisme. A partir de tres idees senzilles, convida a entrenar la ment i les emocions com si fossin un múscul: amb joc, constància i afecte. Escrit amb un llenguatge clar i proper, el llibre parla als més petits, però també transforma els grans que s’hi endinsen. “Vive EOP!! no és un conjunt de normes, sinó una actitud”, ha ponderat l’autora, qui aposta per educar des de la sensibilitat. El color lila de la coberta, inspirat en aromes com la lavanda o els nabius, simbolitza aquest espai on sentir no necessita etiquetes.
Cristina Rodríguez, creadora del projecte CRISISART, presenta ‘La Canolic i el misteri de la neu’, un llibre que ha escrit i il·lustrat ella mateixa. L’obra és una aventura infantil que busca despertar la imaginació dels lectors més petits, i que ha estat editada íntegrament a Andorra. “Ens hem reunit aquí tots els autors, així també ens donem a conèixer una mica, tots els llibres que han sortit aquest any amb autors d’aquí d’Andorra”. Per a ella, la Diada de Sant Jordi és “un dia molt maco, un dia de cultura, de roses i de llibres.” I afegeix, amb esperança: “Jo crec i espero que aquesta tradició continuarà perdurant en el temps”.
Sant Jordi a Andorra no és només una jornada festiva, sinó un reflex viu de l’ànima creativa del país. Entre el realisme històric i la ficció frenètica; entre la pedagogia emocional i la poesia visual, entre la música i la muntanya, aquest 23 d’abril ha demostrat que les lletres també poden ser patrimoni. I mentre hi hagi gent que escrigui, que il·lustri i que llegeixi, sempre hi haurà un drac disposat a ser vençut amb una ploma.
