El pares de la Irina Robles la van apuntar als nou anys a classes de teatre principalment per ajudar-la a vèncer la seva timidesa. I va funcionar. Tant que va quedar captivada per totes les possibilitats expressives de l’actuació i s’hi ha dedicat professionalment, com a actriu però també entre bastidors, com a codirectora de la Jove Companyia Nacional d’Andorra (Jocand), un projecte que vol apropar el teatre als joves i servir de plataforma pels joves artistes del país vinculats a les arts escèniques. Precisament amb els membres de la Jocand celebrarà aquest cap de setmana d’una manera molt especial el Dia Mundial del Teatre, festivitat que enguany arriba a la 60a edició, amb dues representacions teatrals al Teatre Comunal d’Andorra la Vella. Aquesta tarda portaran a escena La tercera onada, programada dins la 60a Temporada de Teatre del Comú d’Andorra la Vella, i demà la companyia representarà Arrels d’arreu, un espectacle de creació dirigit per Ester Nadal. Al final de les representacions es llegirà el Missatge del Dia Mundial del Teatre que aquest any corre a càrrec de Peter Sellars, director de teatre i òpera, i que es llegirà en més de 50 idiomes davant milers d’espectadors arreu del món.
–Des de quan commemoren aquest dia al Principat?
–Nosaltres vam començar l’any passat, coincidint amb la creació de la Jove Companyia, fa dos anys, perquè em sembla molt important posar-ho en relleu i donar visibilitat al teatre, aprofitant aquest dia, tot i que a Andorra és una de les disciplines artístiques amb més reconeixement en relació amb altres com la dansa o el circ.
–Aquest any el missage a favor del teatre l’ha escrit Peter Sellars, que s’ha centrat en els joves artistes emergents. Com a directora de la Jocand, què li sembla aquesta menció especial?
–Penso que és molt important entendre que el teatre és un art en moviment, en transformació i evidentment els joves són transformació i evolució constant, i per això és important agafar-los com a referent i situar-los en un punt central per poder aprendre d’ells.
–Diria que els joves membres de la Jocand tenen les mateixes motivacions que vostè quan va començar a fer teatre?
–Crec que ara hem de treballar el tema dels referents perquè els seus són molt audiovisuals, i quan pensem o analitzem el món de la interpretació ells de seguida pensen en actors de cinema, de sèries, i no veus que els hi passi amb actors de teatre. Per això des de la Jocand el que intentem és que com a joves no només s’agafin al mitjà audiovisual, sinó que també puguin tenir referents escènics. Per a nosaltres és molt important generar teatre interessant per als joves que els enganxi, que sentin que el teatre també és una forma d’oci per a ells, no només anar al cinema o veure una pel·licula en una plataforma digital.
–Els manca certa cultura teatral?
–Totalment, però potser hem d’analitzar què és el que estem fent malament per no enganxar-los perquè vagin al teatre. És responsabilitat dels programadors, dels polítics, de les companyies de teatre… Al final és un art transversal i ens implica a tots. Hem d’anar més enllà de l’impacte econòmic, i a més d’entretenir hem d’educar, generar opinió, esperit crític, moure consciències. És obvi que per tenir una societat saludable les arts escèniques, el teatre, la cultura han d’ocupar un lloc prioritari en els espais públics, i sobretot tenir en compte totes les edats i es diferents necessitats dels espectadors, perquè sinó només cobrin les del teatre familiar, infantil i adult, però tenim una franja oblidada que també és molt important.
–Dels 60 anys que portem de celebració mundial, només 11 dels missatges difosos els han escrit dones. Si li proposessin fer-ho, de què parlaria?
–Parlaria de l’àmbit que tenim més a prop, l’andorrà, per incidir en què hauríem d’intentar no dependre tant del teatre públic i les subvencions, sinó fomentar iniciatives privades, perquè això implicaria disposar de nous espais escènics. També demanaria que no ens contraprogramessin tant. Està bé que es faci teatre però no cal que sigui tot el mateix dia. A més, parlaria de la necessitat de donar una regularitat o estabilitat al teatre professional, és a dir, que les produccions de casa, que les produccions tinguin un recorregut més enllà d’una o dues representacions. Mai hem tingut una temporada estable al país però jo penso que hi hem d’apostar. I finalment, incidiria en la dignificació de l’ofici de l’actor i dels oficis teatrals. El nostre ofici no és una cosa etèria on tirem d’intuïció, sinó que cal una formació, un entrenament, una tècnica, i no tothom pot ser actor professional, escriure o ensenyar teatre; s’ha de saber tota la feina que hi ha al darrere.
–En comptes de marxar, vostè va decidir quedar-se al país. Per què?
–Perquè Andorra té unes possibilitats de creixement a nivell teatral molt grans, i si ets una persona amb inquietuds tens moltes opcions per aportar a nivell cultural i participatiu. A més, m’atreia el tema de la pedagogia teatral. M’agrada molt ser actriu però també estar al darrere, poder tenir una mirada externa de les coses. El fet de poder transmetre la passió pel teatre, ensenyar les seves eines a noves generacions m’omple molt, sobretot fer l’acompanyament artístic dels joves, veure com es van fent grans no només com a persones, sinó a nivell artístic, i com són capaços de trencar els seus límits i arribar a llocs inesperats que només el teatre et permet perquè és un espai lliure, protegit, on créixer a nivell emocional, creatiu i artístic de manera espectacular.
–Al Principat hi ha diverses escoles i grups de teatre. Hi ha una relació fluida?
–Andorra és un país petit i això permet que ens coneguem tots els membres del gremi. Tots som col·legues i a vegades treballem plegats. Crec que hi ha un bona relació però hauríem d’anar més a l’una, perquè fem la guerra cadascú per la seva banda.
–Quina seria la seva obra de teatre preferida com a espectadora?
–M’agrada molt Advertència per a embarcacions petites, de Tennessee Williams, i m’encantaria portar-la a escena. També m’agrada molt La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht, que em sembla d’una tendresa i d’una sensibilitat precioses.
–Quins són els seus projectes actuals com a actriu?
– Estem pendents de donar continuïtat a Quatre dones i el sol, una producció de l’Escena Nacional d’Andorra creada per Jordi Pere Cerdà i dirigida per Roger Casamajor que vam estrenar l’any passat. Volem intentar fer una mica de temporada a Barcelona i una possible gira, però encara no hi ha res tancat.
