Joan Serra

Còdol Blanc

Havia arribat el bon temps. La petita vall poc a poc havia anat dibuixant-se de nou entre les boires que s’esfilegassaven fins a desaparèixer, com retornades de nou al catau […]

La cadena d’or

El títol fa referència a les temàtiques universals que serveixen de base a rondalles pròpies d’indrets ben allunyats entre si, al món. Aquests llocs comuns

L’òpera andorrana

L’antic gramòfon punxava el disc de pedra, del qual, com un geni deixondint-se dintre d’una làmpada, es materialitzava la veu de Paul Aumonier. Era una

El robatori de les olles

Les danses o altres tipus de manifestacions que tenen com a eix central un robatori han estat i encara romanen presents en l’imaginari de moltes

La font de la vida

El vell tinent Bonifaci Ulrich es passà la mà per la cara recent afaitada. L’aire d’aquell matí de maig li clavava manetes fresques per la

Tres elefants roses

Aquesta frase era la resposta en clau a la pregunta: «Què has vist a primera hora del matí?» Preguntaven els serveis secrets britànics i responien

L’home que va morir dues vegades

Eren dos quarts de nou del vespre del 19 de juny de 1855. La xafogor de Barcelona mandrejava sobre la pell dels vianants del carrer

Dames blanques

Una de les moltes cartes de Joan Amades custodiades a la Fundació que du el seu nom conté una reflexió sobre la simbologia del Drac

L’ofici de gegant

Dispenseu si us he fet mal–, va dirigir-se al seu company. Estaven asseguts tots dos al cim de la carena ,amb els peus penjant al

L’arca andorrana

La ploma d’oca lliscava pel full amb traç ferm, a voltes un xic arrabatat. Anava deixant rastres negres que al mirar-se en conjunt traçaven la

Publicitat
Altres articles d'opinió

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

Publicitat
Enquesta
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu