el Pla Director Urbanístic de Sòls no Sostenibles de l’Alt Pirineu, presentat pel Departament de Territori, va rebre més de cent al·legacions d’institucions o propietaris que rebutgen les limitacions previstes pel Govern en el desenvolupament urbanístic de municipis pirinencs.
Segons Ràdio Seu, els directors generals d’Urbanisme, Agustí Serra, i de Polítiques de Muntanya, Albert Alins, ho van comunicar als alcaldes afectats. El mes passat, els directors generals van dur a terme reunions amb batlles de l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Sobirà amb l’objectiu de potenciar el contacte bilateral entre el Govern i els municipis pirinencs, molts dels quals es mostren crítics amb l’augment de traves a projectes locals, causades principalment per motius mediambientals.
La majoria d’al·legacions coincideixen a considerar «excessives» les retallades que el nou pla urbanístic imposa en la construcció d’habitatges o equipaments. Entre els municipis afectats per les modificacions, a la Cerdanya hi ha Puigcerdà, Alp i Llívia; i a l’Alt Urgell hi figuren Arsèguel i Josa i Tuixent, mentre que a la Seu hi ha àrees fins ara urbanitzables que queden «extingides», cosa que també passa a Bellver de Cerdanya. Les reduccions més dràstiques, però, es produeixen en general als dos Pallars i a l’Alta Ribagorça, en municipis com Rialp, Espot, Alt Àneu, la Torre de Capdella.
4.700 habitatges menys / Tot i el gran nombre de reclamacions, Territori segueix defensant el nou pla i fins i tot creu que és «un exemple» per a d’altres plans que s’aprovin des d’ara a la resta de Catalunya. En la tramitació del pla pirinenc es van examinar 648 hectàrees urbanitzables, que sumen un potencial de 17.100 futurs habitatges. Territori va decidir que 58 àmbits, que sumaven 210 hectàrees tornessin a formar part de la xarxa d’espais naturals, el que suposa la construcció de 4.700 habitatges menys.
