L’ós Goiat ja ha matat 103 animals d’explotacions ramaderes dels Pirineus en només tres anys, des que el 2016 va ser alliberat per la Generalitat, dins del programa Piroslife i en contra de la voluntat dels ramaders del Pirineu català. Segons dades del mateix Departament de Territori i Sostenibilitat, aquestes víctimes mortals s’han produït en un total de 92 atacs; és a dir, una mitjana de més de 30 cada any, al marge dels que no s’han pogut notificar. Es tracta sobretot d’ovelles i cabres, però també hi ha hagut diversos atacs a ruscos d’abelles i a cavalls, eugues i poltres, un bestiar amb el qual Goiat ha mostrat una especial fixació.
Davant el risc que aquest exemplar posi en perill tot el programa d’alliberament d’óssos, l’any passat el Govern català va acordar amb les altres institucions implicades un protocol que contemplés l’expulsió d’óssos conflictius. Una mesura que col·lectius i institucions municipals i comarcals del Pirineu demanen que s’apliqui de manera immediata.
Malgrat aquesta exigència local, el conseller de Territori, Damià Calvet, no preveu retirar Goiat a curt termini i creu que de moment cal seguir aplicant la segona fase d’aquest protocol, que ja es va activar a l’abril quan els óssos van acabar el període d’hibernació. En una entrevista a l’ACN, Calvet va dir que de moment el que cal és «més coordinació administrativa» per «culminar» la fase dos.
Segons aquest protocol, abans d’arribar a l’expulsió cal realitzar diverses «intervencions de condicionament aversiu amb l’exemplar», perquè des de la Generalitat encara creuen que es pot «canviar els hàbits», malgrat que des de l’abril Goiat no només ha seguit matant bestiar sinó que ha perdut la por a apropar-se a zones habitades i ha estès la seva activitat depredadora al Pallars Jussà i a l’Aragó.
Pel que fa justament al malestar existent ara a l’Aragó, Calvet opina que el govern aragonès -que ha instat la Generalitat a fer-se càrrec dels danys- també podria aplicar mesures per intentar canviar els hàbits de l’ós. Les actuacions que el Govern està duent a terme consisteixen bàsicament en «un conjunt de tècniques» que inclouen l’ús de pirotècnia, bales de fogueig o de cautxú, que el que han causat en alguns casos és que se’n vagi a altres zones, més enllà de l’Aran o el Pallars Sobirà.
