El guia d’alta muntanya andorrà de 48 anys, Xavier Bonatti, va aconseguir el passat 13 de maig fer el cim de l’Ama Dablam (Nepal), de 6.856 metres. És una de les muntanyes més maques de la terra i bastant complexa d’escalar.
L’escalador ho va fer per l’aresta sud-oest, l’anomenada via normal. Aquesta destaca per ser una muntanya molt tècnica i que concentra la major part de l’activitat a la tardor, ja que durant la primavera les condicions més seques la fan encara més complicada. Però Bonatti volia assolir el repte i, ho va aconseguir, en solitari, ja que el seu company Oriol Ribas va fer una temptativa de cim però va haver de renunciar per problemes al genoll. D’aquesta manera, a les tres del matí del dia 13, Bonatti va sortir en solitari del camp dos i a les 11 hores ho va aconseguir. Així, tal com explica, «va ser una escalada sostinguda amb només un parell de trams plans on reposar les cames entre el camp dos i el camp tres, la resta és un pendent de neu i gel amb passos bastants difícils, sobretot a la zona del Mushroom, ja que té un caràcter alpí molt marcat». A les 14 hores va tornar ar al camp dos i, per sort, no va ser fins a aquella que va començar a nevar.
Segons Bonatti, «vaig tenir la sort de seguir per fer el cim, és una via bastant tècnica i no hi havia ningú a la muntanya», «estava completament sol, sense expedicions comercials, una gran sort a l’Himàlaia perquè hi ha gent a tot arreu». «L’himalaisme és un gran circ avui en dia, hi ha molta gent a tot arreu i els escaladors busquem trobar moments i llocs solitaris», remarca. «A la tardor hi ha 300 tendes al camp base i jo no em vaig trobar a ningú, és molt diferent, a l’Everest, per exemple, pagues 32.000 euros i tens un xerpa, tot l’oxigen que consumeixis, cuiners, tendes i de tot en general, s’ha convertit en un repte esportiu i hi ha problemes de massificació», assegura. Bonatti, des del 2004 fa expedicions d’aquesta mena però defuig d’aquest alpinisme més comercial: «Vull continuar fent expedicions i viatges, vull anar lluny de les vies comercials, ens agrada més l’alpinisme d’aventura, l’exploració i anar més tranquils».
«No busquem l’alçada, volem la realització, les línies, que la nostra activitat ens complagui, perquè som escaladors, volem que comportin dificultat», sentencia.
