Sempre que es facin sortides a la muntanya com en el cas de practicar esports d’hivern es recomana anar correctament equipat, formar-se per poder interpretar la muntanya i conèixer bé quines són les zones més perilloses en funció de les condicions de la neu i del terreny, per saber com actuar davant de qualsevol adversitat natural, com les allaus, o si és necessari, per poder fer un rescat de manera ràpida i eficient.
En el cas d’una allau, sempre es diu que cal intentar sortir-ne per un lateral, tot i que això no és gens fàcil, sobretot si la desencadenem de pujada o si ens agafa per sorpresa. La geòloga i investigadora de l’Andorra Recerca + Innovació (ARI), Aina Margalef, va recomanar que «si l’allau ens colga, hem d’intentar fer una cambra d’aire amb les mans davant la boca». Així doncs, va puntualitzar que el més important és la prevenció: «Si creuem una zona que ens sembla allavosa hem de posar-nos en alerta per reaccionar en cas d’allau. Per això es recomana deslligar dragoneres (tant de bastons com d’esquís), creuar la zona d’un en un i esperar en zones segures i, en el cas de dur un buff, tapar-se la boca». Cal tenir en compte que les allaus accidentals que afecten els muntanyencs són les de placa, sigui de vent o de plaques velles, desencadenades pel mateix grup que pateix l’accident. En aquest cas, aquestes darreres són les que causen més morts al Pirineu.
Així doncs, els materials de rescat bàsic que s’aconsella dur és el DVA (Detector de Víctimes d’Allaus), la sonda i la pala, però, perquè el rescat sigui eficient, s’ha d’aprendre a fer-les servir formant-se. «Més enllà dels 15 minuts, és difícil que la persona enterrada segueixi amb vida», va indicar Margalef, fet pel qual va insistir en la importància de saber utilitzar aquestes tres eines amb agilitat.
