La tora blava és una de les flors més tòxiques de tot Europa i, en especial, dels Pirineus. Aquesta planta habita a partir dels 1.700 metres i és molt abundant pels voltants dels cursos de l’aigua, zones humides dels boscos i enmig dels prats per on passa el bestiar. Té una aparença molt bonica quan floreix, però és molt important saber reconèixer-la i identificar-la, perquè pot arribar a causar la mort d’una persona si la ingereix.
La vall d’Incles, Sorteny i Montmalús són algunes de les zones alpines i subalpines on habita aquesta flor tòxica, tot i que també es pot trobar a qualsevol altra zona del Principat. «Si es donen les condicions idònies també pot aparèixer a prop de qualsevol refugi, prat, en solanes o obagues», explica l’investigador d’Andorra Recerca i Innovació Manel Niell. «Aquesta planta és molt comuna per les valls, perquè els animals no se la mengen», però encara es desconeix com les bèsties ho saben, destaca Niell, tot i que ell creu que podria ser per l’olor, per genètica o per aprenentatge.
Per aquest motiu, l’especialista recorda que «és molt important conèixer-la bé abans d’anar a la muntanya» i puntualitza que per evitar que hi hagi accidents i conseqüències majors «no s’ha de tocar ni agafar». A més, aconsella que cada vegada que les persones vagin d’excursió «han d’estar ben informades i tenir clar quines són les plantes tòxiques que han d’evitar, però que poden apreciar sense tocar-les». El tècnic esmenta que malauradament s’han donat casos en què alguns turistes troben «maca» la tora i, com no la coneixen, l’agafen i fan rams de flors silvestres, fet que provoca que després «passi el que passi».
«Tota la flor és tòxica, des de la tija i les fulles fins als seus pètals», especificar Niell i afegeix que la seva toxicitat prové dels alcaloides, més concretament, de l’aconitina i de la pseudoaconitina, dues substàncies que amb una petita concentració tenen un gran efecte en l’organisme.
El tècnic insisteix que, tot i que el contacte de la pell només pot arribar a provocar una reacció superficial, «és millor no tocar-la, perquè és mortal quan s’ingereix». Per això, el primer símptoma que nota la persona afectada és una sensació de formigueig i d’adormiment per la zona de la boca. Una vegada que el cos detecta aquestes toxines, les intenta eliminar provocant sudoracions, paràlisis, nàusees i vòmits.
A banda d’això, la tora blava «és bastant fàcil d’identificar», puntualitza el tècnic. Els pètals són d’una tonalitat d’entre blava i violeta, les flors són bastant grans recorden l’aparença d’un casc i les fulles tenen un tall escalat. Tanmateix, l’investigador recalca que dos moments «molt problemàtics» per identificar la tora són a l’hivern quan arriba el decaïment de la planta i a la primavera quan floreix, perquè en ambos períodes només es veuen les fulles i la tija de la planta. A més, també coincideix el fet que hi ha algunes plantes boscanes comestibles que creixen a prop de flor verinosa, com és el cas de l’enciam de font, i es pot donar el cas de què les persones que van a recollir plantes arranquin per equivocació una de comestible, però també fulles de la que és tòxica.
