L’hipotètic aeroport en territori nacional tindria un cost de 345 milions d’euros i podria estar en funcionament a partir de l’any 2025. Així ho va anunciar el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Miquel Armengol, en la presentació del Pla de desenclavament del Principat. Tal com va explicar, un 45% dels 345 milions aniria a tasques de preservació i cura del medi ambient, com la replantació dels arbres arrencats per construir la pista o la conservació del recorregut natural del riu Valira d’Orient que passaria pel costat. «Volem un aeroport modern, integrat a la natura i que respecti l’entorn», va assegurar Armengol, tot recordant que el cost total del projecte aniria a càrrec de «diferents inversors privats» que ja han mostrat el seu interès a la Cambra, i el Govern «només s’hauria de preocupar» del seu posterior manteniment.
Segons la proposta actual, l’aeroport nacional s’ubicaria al pla d’Envalira de Grau Roig i constaria d’una pista de 1.800 metres de llargada, 45 metres d’amplada i una zona de seguretat replantada amb vegetació autòctona, «on podrien continuar vivint els animalons que hi ha avui dia», en paraules de l’enginyer Jordi Llovera. A més, per tal de reduir la invasió de formigó amb la pista, es crearia al tram final un pendent del 3% que ajudaria a perdre velocitat en l’aterratge i a guanyar-ne en l’enlairament. Tanmateix, l’edifici de la terminal seria autosuficient i tan sols s’alimentaria d’energia solar fotovoltaica; els vehicles de manteniment i servei de l’aeroport, així com els portaavions, serien elèctrics i les llevaneus o els sistemes de desgel emprarien energia del transformador de FEDA que hi ha a la vora. «La contaminació que genera una persona anant en cotxe o avió per litre de quilometratge és molt similar. Fins i tot, en avió pot ser inferior, ja que es pot anar en línia recta. Així, si d’Andorra a Barcelona hi ha 215 quilòmetres en cotxe, en avió són 140», va exemplificar Llovera, que també va apuntar que el moviment de terra que genera la construcció d’un aeroport és semblant al que es provoca per a una pista d’esquí.
Avions i passatgers
Pel que fa a la tipologia d’avió que podria acollir l’aeroport, es preveuen els Airbus A320 NEO i Airbus A22-300 NEO amb un radi d’acció d’entre 5.500 i 6.000 quilòmetres a una velocitat de creure màxima, i limitada per l’alçada del país, de 820 quilòmetres per hora. Aquestes naus tenen una capacitat d’entre 120 i 180 passatgers, tot i que el client potencial seria el d’alt poder adquisitiu que viatja en jet de l’estil Boeing 737-600 NG. «No estem pensant en un aeroport de Ryanair; estem pensant en grans viatgers que vinguin de lluny per fer estades llargues», va puntualitzar el vicepresident de comerç de la Cambra, Ramon Ginesta. En la mateixa línia, Armengol va reconèixer que «el lowcost és inviable» per a un aeroport d’aquestes característiques i va considerar que «les persones que viatgen en jet no gasten 50 euros al dia, com la mitjana de turistes que tenim actualment, sinó que poden arribar a fer una despesa de milers d’euros» en 24 hores.
En qualsevol cas, es garanteix la contractació d’aerolínies amb flota d’última generació amb els motors més eficients i menys contaminants i silenciosos. D’aquesta manera, la voluntat és rebre sis vols diaris només en horari diürn, que suposarien uns 365.000 passatgers a l’any.
Viabilitat econòmica
Per tot plegat, la Cambra considera que el benefici econòmic i social que comportarà l’aeroport compensarà la ciutadania, ja que «la dinamització i la diversificació econòmica són especialment necessàries arran de la crisi agreujada per la pandèmia».
Amb l’estudi de viabilitat del procediment de vol i l’estudi d’infraestructures aprovats, doncs, la pilota és ara a la teulada del Govern que haurà de decidir si dona el vistiplau per continuar amb els mòduls següents: l’homologabilitat (per part de la International Civil Aviation Organization), la sostenibilitat i el bussiness plan format per la viabilitat i l’impacte econòmic. Armengol estima que el projecte estigui completament definit, com a màxim, d’aquí a un any.
