La ciutadania andorrana ha posat en marxa, una vegada més, una campanya dedicada a la protecció del patrimoni natural del país. La iniciativa, que està activa i es desenvolupa a través d’una plataforma digital en línia, pretén recollir el màxim nombre de signatures de suport per protestar contra la privatització de les muntanyes del Principat. El projecte es va posar en marxa el dilluns i ja acumula més de 1.000 firmes de persones que donen suport a la causa. La campanya ha estat impulsada per l’andorrà i guia de muntanya, Marco Mijares. El mateix, va declarar que «el que està passant a les nostres muntanyes és una progressiva privatització de bona part del nostre territori». En aquest sentit, també va expressar que «grans zones» del país ja pertanyen a empreses relacionades, sobretot, amb l’explotació de la neu i els esports i l’oci derivats que es desenvolupen. Per exemple, va considerar que bona part del terreny muntanyós l’ostenten Vallnord, Grandvalira i Naturlandia, unes estacions que, a més a més, «estan en procés d’expansió, cada dia són més grans i abasten territoris que abans eren naturalesa». Mijares també va recordar que els territoris en qüestió «representen un percentatge enorme dins la geografia andorrana», fet que els atorga la capacitat de «prohibir-hi l’accés» o de «fer pagar només per trepitjar el terreny».
És d’acord amb els arguments esmentats que l’impulsor de la demanda va recordar i va realçar «aquells temps on disposàvem de total llibertat per anar on volguéssim a l’hora que volguéssim» a diferència del que, segons el seu parer, passa en l’actualitat: «Tot això ho hem perdut i ara som sancionables, controlables i denunciables si no complim el que ells imposen».
El text que presenta la campanya finalitza fent una petició a totes aquelles persones que desitgin o que tinguin present la possibilitat de tornar a aquells moments on l’accés a la muntanya era lliure i on no es desenvolupaven accions relacionades amb la massificació dels entorns naturals, «sense pagaments i sense restriccions, com sempre ho hem fet».
L’última acció per part de l’Executiu que està directament relacionada amb el reclam que conté la campanya i que està sobre la taula de diàleg de les forces polítiques del país és la intenció de reglamentar la pràctica de l’esquí de muntanya. D’entrada, el Govern pretenia que la pràctica esportiva es pogués desenvolupar, tan sols, dins dels dominis esquiables respectant els horaris i els espais previstos pels propietaris. Dies més tard de presentar-ho, l’Administració el va retirar amb la intenció de modificar-ne el contingut.
Apapma reclama quantes pilones caldran pel telefèric del Pic de Carroi
Després de l’anunci que va fer la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, la setmana passada que determinava que el telefèric que s’instal·larà al Pic de Carroi sortirà des dels Pouets, l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (Apapma) planteja quantes pilones s’hauran de posar per arribar fins a dalt de la muntanya. Així ho va expressar el director d’Apapma, Carles Iriarte, en declaracions a EL PERIÒDIC: «Nosaltres havíem conegut el projecte de fa uns anys, de quan Rosa Ferrer era cònsol. En aquell moment s’havia proposat fer la sortida des de Santa Coloma perquè així s’aconseguia fer la línia amb una sola pilona i s’evitava tot l’impacte derivat, ja sigui paisatgístic o mediambiental». Iriarte, en el mateix sentit, també va expressar que la sortida des dels Pouets comporta una línia «molt més vertical. Hauríem de veure quantes pilones posaran, com serà l’impacte ambiental, com afectarà això als nius d’ocells que estan en perill d’extinció, entre altres coses». Finalment, va apuntar que tots aquests reclams se sumen als que comparteixen amb la resta d’entitats que es postulen en contra de la construcció del giny i que ja s’han fet públics amb anterioritat. Tots van en la línia de fomentar «la construcció d’un país sostenible, solidari i serè, un país per viure i no un país per a vendre».
