Victoria García, originària de la província de Lleó, va deixar la seva feina de netejadora i actualment viu a la Seu d’Urgell. Aquest és el primer any que fa de castanyera a Andorra la Vella, concretament a una parada situada a l’avinguda Meritxell i, amb l’ajuda d’un torrador, reparteix castanyes i moniatos a adults i infants que, o bé celebren la festa tradicional, o bé gaudeixen de menjar aquest fruit.
–Quan va començar a treballar de castanyera, tenia algun coneixement previ sobre aquest aliment?
–No, em va venir de nou, així que vaig haver d’aprendre-ho tot.
–Ha començat un ofici que mai havia excercit i que és molt diferent del que realitzava anteriorment. Com ho valora?
–És veritat que mai havia treballat venent castanyes i enguany m’he estrenat, però m’agrada molt i és divertit. Al principi em va costar una mica, però ara ja tinc més traça. Abans treballava de netejadora, però vaig decidir deixar la feina i provar alguna cosa nova. M’agrada tant que crec que l’any vinent repetiré.
–Aquesta temporada, les castanyes són bones?
–La calor i les males collites han afectat una mica al fruit d’aquesta temporada, no obstant això, fem el que podem. Tot i així, sempre intentem que les castanyes que venem siguin de la major qualitat possible, i com més marrons són, millor. En aquest sentit, vam obrir la parada a principis d’octubre i segurament la mantindrem oberta fins a principis de febrer, no només perquè l’hivern és la temporada forta del turisme, sinó també perquè el desembre és el millor mes per menjar castanyes.
–Quin tipus de client és més habitual a la seva parada?
–Tothom per igual. D’una banda, tenim molts visitants curiosos que paren a mirar perquè no estan acostumats i compren castanyes per provar-les. Així mateix, tenim molts clients del país, i la seva edat és indiferent. Siguin grans o petits, a tothom li agraden. Tan aviat oloren les castanyes calentes venen a la nostra parada.
–Quin procés segueixen per cuinar-les?
–Primer, el torrador les posa al foc, i sap que estan fetes quan es parteixen per la meitat. A continuació, es trauen amb precaució i les deixem guardades a la taula sota una manta perquè no s’enfredin. Així, un cop arriba el client, ens demana la quantitat que vol comprar, ho pesem i ho posem a les paperines per entregar.
–No només venen castanyes…
–No, també tenim moniatos, i tenen el mateix èxit que les castanyes. Estan boníssims i molt tendres.
–Creu que s’ha venut més que en anys anteriors?
–Pel que em diuen els meus companys està anant molt bé, estem fent bastants beneficis, i la veritat, no ens podem queixar.
