Després de passar cinc anys duent a terme, entre altres coses, operacions de salvament marítim a la Creu Roja, l’agent del Servei de Circulació Gerard Puig es va traslladar d’Arenys de Mar al Principat per quedar-s’hi a viure. Després de passar tres mesos a la delegació de Canillo, ara ja fa prop de tres anys que duu a terme les tasques de seguretat viària a la parròquia d’Ordino on diu que se sent més a gust amb la seva feina que enlloc.
–En quin moment va decidir dur a terme les proves d’accés a aquest cos especial?
–Tinc un amic que em va advertir sobre la feina d’agent del Servei de Circulació i, després de parlar-ho, la meva parella andorrana de llavors i jo vam decidir traslladar-nos i vaig començar al Comú de Canillo.
–Va ser complicada la prova d’accés i, posteriorment, la formació?
–En cap cas. De fet, crec que es duu a terme un bon projecte d’instrucció per realitzar les rutines i trobar-te amb situacions quotidianes per acostumar-se a la seva gestió.
–Simplement, us instrueixen en termes de seguretat a les carreteres i règims sancionadors?
–També duem a terme estudis sobre el Codi Penal, formacions sobre la gestió d’accidents i presència. No tota la teoria es fa servir diàriament, però, generalment, es porta a la pràctica tot allò que aprens durant la formació. Es pot dir que els estudis reflecteixen fidelment la realitat de l’activitat del cos especial. Abans, molts dels cursos no es feien i gràcies a aquesta ampliació didàctica està sortint gent molt preparada, tot i que sempre es pot aprofundir una mica més.
–Com es gestionen els nervis de les primeres jornades de feina?
–Jo sempre tinc present que sóc una imatge i l’uniforme influeix molt a l’hora de fer la feina. Personalment, em vaig sentir molt còmode des del primer moment, en què vaig dur a terme tasques de circulació durant un gran esdeveniment esportiu a Grandvalira. Val a dir que la meva experiència a la Creu Roja em va atorgar uns fonaments sobre la gestió de situacions complicades i de perill, i també a parlar i dirigir-me a la gent en públic.
–El teu dia a dia és complicat?
–Depèn com s’ho prengui cadascú. A mi m’encanta la meva feina i no em penedeixo quan em llevo i em dirigeixo a treballar. Primer de tot, fem una reunió amb els caps i l’equip i fem una previsió sobre els esdeveniments del dia i les tasques a realitzar. Després hem d’estar disponibles per a qualsevol trucada dels ciutadans, per la tasca de sancions i la revisió de les zones d’aparcament.
–I les nits?
–Personalment és el torn que menys m’agrada. És més, les odio. Sobretot si estic sol. Ens encarreguem de vigilar que no hi hagi problemes a l’enllumenat públic, tancar els edificis comunals i comprovar que tot estigui tranquil i al seu lloc.
–Recorda alguna anècdota complicada de gestionar?
–Un cop vam parar a un senyor acompanyat del seu fill en ple horari escolar que va fer el rècord de la taxa d’alcoholèmia. Allò em va sorprendre molt. I aquí ens vam trobar amb el problema de no tenir la potestat per detenir-lo fins que va arribar la Policia. Aquest home podria haver marxat perquè no disposem d’autoritat, però utilitzant la psicologia i la calma vam gestionar la situació correctament.
–Què opina, doncs, de la utilització dels elements coercitius en el Servei de Circulació?
–Crec que mitjançant un procés de formació adequat de defensa personal, com a mínim, se’ns hauria de permetre. En alguna ocasió m’he trobat sol envoltat de 20 persones èbries fent un botellot de nit. La meva tasca era anar a advertir-los, però estava totalment indefens fins que van aparèixer els policies.
–Això és perquè ha notat un descens en la seguretat del país?
–Penso així perquè les noves fornades d’agents de circulació se’ns nota que tenim ganes de fer més coses i assumir més responsabilitats. No es tracta de tenir una pistola al damunt i prou, sinó vetllar per la nostra pròpia integritat física, ja que hem de viure situacions similars a la Policia. També és veritat que la sensació de seguretat al Principat ja no és la que es respirava fa 13 anys, quan em vaig instal·lar.
–Ha notat algun avenç per part de les corporacions en aquest sentit?
–Fa poc que ens han facilitat armilles antibales i antipunxades i, pròximament, ens volen instal·lar les càmeres unipersonals per garantir la nostra seguretat i tenir proves gràfiques sobre les situacions viscudes.
–També ha hagut de viure alguna anècdota divertida durant el servei.
–Així és. Sobretot quan anem a les escoles a fer formació als alumnes. Els nens, per norma general, sempre et treuen un somriure pel carrer.
–Creu que sou suficients efectius per arribar a cobrir tota la parròquia?
–Ni de lluny. Estem fent la feina de tot el territori que ens pertoca amb menys gent del necessari. L’ideal seria que fóssim tres persones durant els torns de matí i tarda, i dues a la nit. Hi ha molta feina que duem a terme i no es veu i, de fet, estem treballant un o dos per torn, per la qual cosa és insuficient. Tot i això, ens han comunicat que entraran dos efectius més.
–S’ha vist algun cop amb la situació d’estar interposant una denúncia i aparèixer el propietari del vehicle?
–Diversos cops. Hi ha vegades que t’insulten a 10 centímetres de la cara i has d’aguantar ferm i intentar revertir la situació. Un cop s’ha imprès la multa, ja no hi ha res a fer. Abans es podia negociar la situació amb l’agent quan funcionava amb talonaris.
–S’ha de trobar també amb gent que agraeix la seva feina, oi?
–Sobretot em sento satisfet quan agraeixen la meva tasca en situacions d’accidents i he de fer una feina d’acompanyament psicològic a les víctimes i els familiars.
–Es va notant l’augment de l’afluència de visitants al llarg de l’estiu?
–Cada any que passa registrem més circulació en direcció les valls del nord. L’augment de l’oferta turística a la muntanya i elements com el mirador de Tristaina i els llacs, juntament amb Arcalís, són els factors clau per aquest increment.
–Per acabar. Creu que les obligacions laborals amb relació a la remuneració s’ajusten a la vostra realitat?
–Personalment, crec que estem mal remunerats. De fet, les parròquies de Canillo i Ordino són les que més càrrega de feina tenen, sobretot a la temporada d’hivern, a causa de les estacions de muntanya, en el cas d’Ordino, i per la frontera francoandorrana a Canillo. Ens van dir que pujarien els sous, però encara esperem.
